lunes, 14 de diciembre de 2009

Xerrada "Brigadistes xinesos a la Batalla de l'Ebre"


Amigues i amics,
El proper dijous, 17 de desembre, de 18:30-20:30 hrs, a la BibliotecaMarcel.li Domingo de Tortosa, des de l'entitat ACISI, us convidem ambmolta il.lusió a participar amb nosaltres d'aquesta interessant xerradaamb els autors xinesos d'una extensa recerca sobre la participació devoluntaris xinesos a la Guerra Civil Espanyola, i més concretament a laBatalla de l'Ebre.
Els veïns i veïnes xinesos de Tortosa ens conviden així mateix a unexquisit "dim sun" (pica-pica xinès) per tancar la trobada i xerrar mésinformalment, a partir de les 20 hrs.
Us agraïm que feu difusió de l'acte entre coneguts i interessats.
Una salutació ben cordial,
Xia Hang / Kira BermúdezACISI - Àrea Mediació Intercultural i ComunitàriaCarrer Aragó 281 2n 2a08009 - BarcelonaTel: 93 488 18 13

domingo, 13 de diciembre de 2009

Nous Drets Humans?

El desembre de l'any 1948 fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans, el fet més lluminós del segle XX. Així ho penso i ho he manifestat diverses vegades, malgrat totes les seves insuficiències. L'acord va ser possible perquè aleshores el món estava compungit pels estralls inhumans de la Segona Guerra Mundial. Dit això, no és bo sacralitzar textos. Els textos, siguin constitucions, estatuts, declaracions, etcètera, són fruit d'un consens en un moment determinat. Els drets es proclamen davant una amenaça i les amenaces d'avui són ben diferents de les de fa seixanta-un anys. Destaco tres escenaris inèdits: en primer lloc, la ciència i la tècnica han fet passos gegantins, mentre la nostra ètica segueix esquifida. En segon lloc, la globalització, que tants disbarats ha fet en el terreny econòmic, té la virtut de fer-nos adonar que els humans formem part de la mateixa família. En tercer lloc, l'ecosistema rep un impacte de la comunitat humana tan brutal que sobrepassa d'un 30% la seva capacitat.
La declaració de l'any 1948 té l'encert de la seva brevetat: un curt preàmbul i trenta articles entenedors. Els pactes dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals posteriors són molt menys coneguts. Ara per ara, és una utopia pretendre una nova redacció de la declaració que, de manera breu, refongués i recollís els drets bàsics atenent les tres novetats que acabo d'exposar. Els grans recorreguts comencen sempre amb un primer pas vers la bona direcció. Cal, ara, que les diferents cultures es coneguin, iniciar diàlegs per trobar punts de compromís per enfortir una ètica laica. Tothom hi pot ajudar.
A nosaltres, els occidentals, ens toca reconèixer que com a civilització hegemònica no hem pas fet les coses prou bé. El nostre eurocentrisme ens ha fet ignorar les 6.000 cultures que encara resten en el món. En aquests moments de crisis (en plural) de la nostra civilització, els pobles originaris/indígenes tenen molt a ensenyar-nos, justament a nosaltres que els hem volgut alliçonar. El bon viure o la vida bona que practiquen i el seu respecte a la Mare Terra, són cosmovisions sàvies que han conservat al llarg de 500 anys de resistència. La nostra supèrbia ens priva d'admetre que ja n'hi ha prou de paternalisme i que hem de començar a saber rebre. Després d'Auschwitz, Hiroshima i Txernòbil, hauríem de ser un pèl més modestos.
(*) Amics de la UNESCO de Girona - FCACU 07/12/09
joan surroca (*)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/111526.html

Els camins de ronda de la Costa Brava


El 12 de setembre de l'any passat es va iniciar la celebració del centenari del bateig de la Costa Brava i què més bé per commemorar-ho que poder passejar pels camins de ronda per conèixer la nostra costa, plena de paisatges i vistes d'una extraordinària bellesa, que compagina el mar, les roques i els pins amb la llum que reben a les diferents hores del dia, la qual cosa provoca que canviïn els colors i amb la fragància característica de l'entorn marí fa que tot junt sigui un plaer visitar-los. També hem de dir que en cent anys el paisatge de la Costa Brava ha canviat molt, només cal comparar la Costa Brava actual amb les fotografies del palafrugellenc Josep Granés Hostench (1915-1982) que va fotografiar gran part de la Costa Brava.
L'associació Amics de la Unesco de Palafrugell, com molts sabeu, reivindica des de l'any 1985 l'obertura i conservació dels camins de ronda de la Costa Brava, per tal d'aconseguir un únic camí de ronda que recorri el litoral des de Blanes a Portbou i que aquest camí de ronda sigui declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Els camins de ronda ressegueixen la costa i estan situats dintre de la zona maritimoterrestre de servitud de pas i de trànsit. La Llei de Costes 22/198 garanteix que els ciutadans puguin tenir entrada al mar, a la costa o al litoral, a través dels camins de ronda i dels seus accessos. Aquests camins de ronda tenen un enorme valor paisatgístic i de patrimoni natural a conservar, i són també un important atractiu turístic.
Ens hem adreçat a totes les administracions que hi tenen competència i gràcies a les nostres reivindicacions i denúncies l'administració està elaborant projectes i alguns trams de camí de ronda s'estan executant. Durant tots aquests anys que la nostra associació n'ha anat reivindicant la recuperació, hem aconseguit despertar l'interès del públic per conèixer els racons de la Costa Brava, fet que ha motivat que s'hagin posat de moda i siguin molt freqüentats, fins i tot surten indicats en els fullets o tríptics que dispensen les oficines de turisme. Els mitjans de comunicació també s'han fet ressò dels camins de ronda, fins i tot a àmbit internacional. Esperem que amb la implicació de la FCACU i d'Unescocat puguem aconseguir que els camins de ronda de la Costa Brava pertanyin a la llista del Patrimoni de la Humanitat, les comarques de Girona encara no hi consten.

josep granés
(*) Amics de la Unesco de Palafrugell - FCACU23/11/09 02:00 -
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/105558.html


L' UJI investeix doctor «honoris causa» Mayor Zaragoza

L'exdirector general de la UNESCO i actual copresident del Grup d'Alt Nivell sobre l'Aliança de Civilitzacions i president de la Fundació per a una Cultura de la Pau, Federico Mayor Zaragoza, ha estat investit aquest matí doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló. El seu rector, Francisco Toledo, ha qualificat Mayor Zaragoza d'«activista de la pau», una dimensió que, segons Toledo, «entronca amb l'esperit i la lletra dels nostres estatuts» i amb el «magnífic treball» que es desenvolupa des de la Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau de l'UJI, que va contribuir a crear el mateix Mayor Zaragoza.
Durant el seu parlament, Mayor Zaragoza ha apuntat a la necessitat de «conéixer la realitat en profunditat per a poder canviar en profunditat» i que «el fracàs estrepitós del domini dels pocs sobre quasi tots» és el responsable dels actuals moments de crisi, «no només financera, sinó democràtica, ètica, alimentària i mediambiental». També ha dit que «no és possible pagar simultàniament el preu de la guerra i el preu de la pau» i que si es desitja construir una societat més justa i pacífica s'ha d'aconseguir que almenys una part dels recursos que ara «es malgasten en mitjans de destrucció i mort», es destinen a la prevenció i el desenvolupament».
Prèviament a l'acte d'investidura, Mayor Zaragoza s'ha referit al president nord-americà, Barack Obama i a la seua decisió de continuar enviant tropes a l'Afganistan. Ha dit que ho considerava «molt adequat», després de destacar que la situació en aquell país és «un desbarat» i «ha d'haver-hi una solució en part militar, però també d'ajuda al progrés de la seua gent».
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/110930.html

domingo, 6 de diciembre de 2009

Ahora sí, otro mundo es posible

Federico Mayor Zaragoza (El País)-. La crisis y el liderazgo de Obama son una oportunidad para cambiar el rumbo, para conseguir que primen los valores de la libertad, la igualdad y la solidaridad, pisoteados en la anterior etapa por el culto al mercado.


"Tenemos la capacidad de lograr el mundo
que deseamos si tenemos el valor
de emprender un nuevo comienzo".
Barack H. Obama
El Cairo, 4 de junio de 2009
Para pasar de una época de cambios a un cambio de época es imprescindible que se produzca la reacción de la sociedad, que ya no puede permanecer impasible, espectadora, testigo de lo que sucede, sino que tiene que participar, activamente, para que los gobiernos sean auténticamente democráticos, es decir, actúen en virtud de la voluntad mayoritaria de los ciudadanos y escuchen y respeten todas las opiniones. No me canso de repetir la importancia que tuvo, al término de la Segunda Guerra Mundial, que la Carta de las Naciones Unidas iniciara su preámbulo de este modo: "Nosotros, los pueblos, hemos resuelto evitar a las generaciones venideras el horror de la guerra". Estaba claro que eran los pueblos los que debían construir la paz a través de sus representantes genuinos. Y hacerlo en virtud del supremo compromiso contraído con las generaciones venideras.
Sin embargo, no fueron "los pueblos" sino los Estados, muchos de ellos autoritarios, los que interpretaron la Carta a su modo: la cooperación pronto se mudó en explotación, las ayudas en préstamos, los valores universales en leyes de mercado. Prevaleció el preparar la guerra para asegurar la paz, en lugar de construir la paz. Abandonadas progresivamente por las grandes potencias, las Naciones Unidas vieron cómo su sueño de democracia planetaria se convertía en agrupaciones plutocráticas (G-7, G-8, G-20...) que enarbolaban, en vez de "Nosotros, los pueblos", la enseña de "Nosotros, los poderosos".
Una economía de guerra, azuzada por los grandes productores de material bélico, se fue consolidando hasta alcanzar en el año 2000 inversiones diarias de casi 3.000 millones de dólares cuando la pobreza extrema y las muertes por hambre y enfermedades ya evitables se calculaban entre 60.000 y 70.000 personas cada día. No existió la voluntad política entre las grandes potencias de favorecer el desarrollo endógeno, de garantizar la igual dignidad de todos los seres humanos.
El panorama actual constituye una vergüenza colectiva, que exige un cambio tan radical como apremiante. Ahora sí es posible este cambio porque en los últimos años se ha producido una rápida "maduración" de las capacidades necesarias para que los súbditos se conviertan en ciudadanos del mundo y adquieran una conciencia global y, por tanto, la posibilidad de comparación, base ética fundamental; el incremento de mujeres en el escenario público y en los procesos de toma de decisión, y, por fin, la posibilidad de participación no presencial, a través de las modernas tecnologías de comunicación (Internet, SMS...).
Participación personal e institucional, anticipándonos para prevenir aquello que aparezca como más nocivo para la calidad de vida. La complejidad de los desafíos reclama una interacción permanente de los gobiernos, Parlamentos y concejos con la comunidad científica y académica con el fin de no aplazar decisiones, especialmente en procesos potencialmente irreversibles (biológicos, sociales, medioambientales...).
Ahora sí es posible: la "tensión humana" que produce la presente crisis -económica, medioambiental, alimenticia, energética, democrática, ética...- representa una extraordinaria oportunidad para convertir en acción la sorpresa e indignación sentida por quienes reclamaban inútilmente unos fondos razonables para erradicar el hambre o el sida, y han visto cómo se abrían los aliviaderos de inmensos depósitos para el "rescate" de las mismas instituciones que, con codicia e irresponsabilidad, nos llevaron a la presente situación.
Ahora sí es posible, por el "despertar" democrático de tantos países sometidos en el este de Europa, América Latina, África, Asia. Y tendrá que hacerlo la Unión Europea, que sigue siendo una Comunidad Económica, con mucha inercia de los instalados y la inexplicable tendencia a favorecer fuera de su ámbito políticas que no estima procedentes en casa. Pero, estoy convencido, si de verdad los países que la integran comparten valores esenciales, de que es cosa de poco tiempo.
Las raíces de esta crisis múltiple deben situarse, precisamente, en la inmensa equivocación de sustituir los "principios democráticos universales" de la justicia social, la solidaridad, la igualdad, por el mercado. El resultado ha sido la ampliación de las asimetrías económicas propiciando grandes desgarros sociales y poniendo en evidencia la insoportable levedad de la democracia, parafraseando a Kundera. Democracias sometidas, con ciudadanos perplejos pero obedientes y resignados, tanto por la fuerza del poder económico y militar como mediático. Es preocupante ver cómo, en una parte de la sociedad saciada, la pertenencia partidista es fanática, irreflexiva, indiscutible.
Ahora sí es posible el fortalecimiento democrático para el cambio radical que representa el presidente Obama en el liderazgo mundial: diálogo, colaboración, búsqueda de la paz a través de la justicia y de la igual dignidad de todos los seres humanos. "Juntos", ha proclamado, "podemos". Ahora sí es posible porque ha quedado claro que es indispensable el multilateralismo. Que no se trata de reforzar algunas de las instituciones del Sistema, sino de cambiarlas profundamente.
Ahora sí, en 10 ó 12 años es posible que tenga lugar el cambio de época tan anhelado, desde una cultura de fuerza e imposición a una cultura de diálogo, conciliación, alianza y paz. Ha llegado el momento de la gran transición desde la fuerza a la palabra.
Hasta hace bien poco se han seguido invirtiendo inmensas cantidades en armamento propio de confrontaciones convencionales. La Administración de Bush ha llevado el gasto militar hasta límites inverosímiles. Pero ahora, por fortuna, el presidente Obama ha decidido liderar el desarme ofreciendo un plan concreto para reducir arsenales, cambiar de enfoque y frenar la proliferación de ojivas nucleares. "Hemos de optar", ha dicho Obama, "entre inversiones destinadas a mantener la seguridad del pueblo americano y otras elegidas para enriquecer a una compañía fabricante o a un gran contratista".
Ahora sí es posible que, junto al fortalecimiento del sistema multilateral y la eliminación inmediata de los paraísos fiscales, puedan sustituirse parcialmente las inversiones en armamentos por inversiones en desarrollo global sostenible: energías renovables, producción de alimentos (agricultura, acuicultura y biotecnología), obtención y conducción de agua, salud, transportes, vivienda... Sólo así aumentará el número de "clientes" en todo el mundo, y se evitarán los caldos de cultivo que crean flujos migratorios de personas desesperadas y violencia.
Ahora sí es posible. Por el sentimiento íntimo de que, de una vez, debe cambiar la mano alzada por la mano tendida. Las palabras clave son involucrarse y compartir. Tengo la seguridad de que, en los momentos actuales, una gran mayoría de ciudadanos con empleo contribuirían a un Fondo Voluntario de Solidaridad Social. Lo que no podemos hacer es pensar siempre que los problemas -que hemos consentido en buena parte con nuestro silencio y abstención- sean solucionados por quienes no supieron atajar oportunamente sistemas basados en la desregulación y la especulación.
"Todos los seres humanos iguales en dignidad": ésta es la clave -tan lúcidamente establecida en la Constitución de la UNESCO y la Declaración Universal de los Derechos Humanos- para entrar en la nueva era. Todos los seres humanos capaces de crear, de imaginar, de inventar, de emprender este nuevo comienzo siendo conscientes de que disponemos de las capacidades y voluntad requeridas. Y entonces, frente a los que sigan anclados en el pasado y en sus privilegios, frente a los escépticos y pusilánimes, se iniciará el cambio que anhelamos, este otro mundo de nuestros sueños. Con serenidad, porque sabemos que podemos. Como tan bellamente lo expresó Álvaro Cunqueiro: "El ave canta aunque la rama cruja porque conoce la fuerza de sus alas".
http://www.foro2010.org/index.php/es/articulos/82-agora-si-outro-mundo-e-posible.html

domingo, 22 de noviembre de 2009

35 CONFERÈNCIA GENERAL DE LA UNESCO, PARÍS



El passat mes d'octubre es va celebrar a París, la 35a Conferència General de la UNESCO. Aquest organisme internacional, del qual formen part 191 estats membres, compta amb Catalunya com a membre associat en la categoria de nacions sense estat. Aquesta reunió va tenir lloc entre el 6 i el 23 d'octubre i se celebra cada 2 anys a la seu de la UNESCO, a París. En Daniel Turon i l'Alba Pallisé, representants d'Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa, i de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, vam poder assistir a les últimes sessions, en què es varen llegir les conclusions de les diferents àrees d'actuació (educació, cultura, comunicació i informació i ciència). Per una banda, vam poder presenciar l'acte de clausura de la direcció del Sr. Matsuura en el que se li va oferir un homenatge per la feina feta en els 9 anys de lideratge d'aquest organisme. Es va posar de relleu, entre d'altres, l'aplicació del concepte japonès “WA” (treball harmònic). També es va reconèixer la seva gran passió pel poble africà i totes les accions dutes a terme en aquest continent. D'altra banda, vam poder assistir a un acte tan entranyable com la cerimònia d'investidura de la nova Directora General, la Sra. Irina Bukova. La diplomàtica búlgara, va destacar en el seu discurs, la importància de l'accés d'una dona a aquest càrrec per primera vegada en la història de la UNESCO, i va remarcar com a rellevant l'accés de les dones als alts càrrecs de direcció com a gran aportació necessària per a la humanitat . Ens va parlar amb entusiasme d'un nou humanisme capaç d'engendrar una nova era regida pels valors de la Pau i la Equitat. Alhora es va comprometre a seguir treballant per a la reforma de la ONU, i a elaborar nous processos de gestió i de presa de decisions en el si de l'organització. Entre les conclusions podem destacar algunes decisions preses en aquesta Conferència General: la constitució d'un grup d'experts per tal d'estudiar la possibilitat de canviar el deute extern per inversió en educació, reforçar les accions dirigides a la igualtat de gènere amb un Centre a Àfrica i la construcció del primer centre UNESCO a Àsia, concretament a l'Índia, que portaria el nom de Mahatma Gandhi, i difondria els valors de la Cultura de Pau i la no violència, filosofia actualment en procés d'esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Alba Pallisé Piñol ( article publicat a "la veu de l'Ebre") Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa

“Un nou humanisme capaç d'engendrar una nova era regida pels valors de la Pau i la Equitat”.











L'hometange al Sr. Matsuura , portava un vestit tipic africà.






Música tradicional japonesa:








Nosaltres:







La UNESCO més ecològica:






Algunes obres d'art a la UNESCO:









Sales de treball :








La sala principal, amb les delegacions oficials:




Fixeu-vos en el detall:



La cerimònia d'investidura de la nova Directora General, la Sra. Irina Bukova.





Filosofia a l'adolescència

Sovint s'atorga a la filosofia la funció d'aprenentatge del raonament. Sembla haver-hi aquí un miratge, que es pot revisar. Altres matèries potser semblarien més adequades per desenvolupar les capacitats lògiques i analítiques dels alumnes. Penseu en les matemàtiques, que ofereixen una educació intel·lectual rigorosa, mitjançant la pràctica en construcció de proves del que pot semblar evident. També podem remarcar el poder educatiu de la gramàtica, en particular del grec o el llatí. La reflexió filosòfica quedaria deslluïda davant d'aquests ferms instruments d'anàlisi lògica. La funció essencial de la filosofia a secundària tracta més aviat de l'aproximació crítica als sistemes de coneixement i valors. La filosofia no es limita a cap ítem de matèria curricular, en el qual trobar-hi parts del seu contingut. La força pedagògica de la filosofia es troba simultàniament en les estructures crítiques que ensenya a utilitzar i en el contingut cognoscitiu que proposa.
L'estudi de la filosofia proporciona, d'una banda, la facultat de criticar la cultura pròpia, un recurs valuós per al desenvolupament de la personalitat emergent. Certament ha de ser gestionada amb precaució: qüestionar sistemes de valors, estructures epistemològiques i morals, no és cap activitat innocent a l'edat de la consolidació de la personalitat. Seria oportú familiaritzar els infants i adolescents a la pràctica filosòfica del qüestionar-se, en lloc d'introduir-la de manera abrupta i relativament tard en el procés educatiu. D'altra banda, hi ha el perill que la crítica del coneixement pugui emprar-se per mantenir tendències etnocentristes quan es dirigeix cap a idees o creences que difereixen de les dels estudiants. La filosofia ha de fer sempre una fervent autocrítica cultural. Si la crítica es dirigís cap a fora, deixaria de ser un instrument d'obertura per esdevenir un mur cultural, que propiciés tota mena d'autoritarismes i fanatismes. Els filòsofs que, per la seva essència, són portadors d'una càrrega de llibertat, tanmateix poden estar al servei dels pitjors sistemes totalitaris.
La força cultural i cognitiva de la filosofia es fa palesa en l'ajut que suposa per a la desconstrucció crítica dels nostres estereotips, i ens mostra així com continuar qüestionant l'estructura i ètica del nostre posicionament en el món.
(*) Secretari general de la Federació Internacional de les Societats de Filosofia i expert de la Unesco (www.unesco.org/shs/philosophy).
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/105125.html

La Unesco i la diversitat cultural

Tal dia com avui de l'any 1946 naixia la Unesco. Des dels inicis de la creació de la Unesco es va plantejar una disjuntiva: la composició d'aquest organisme internacional havia d'estar integrada per artistes, científics, representants de l'educació, la ciència i la cultura, professors universitaris...? És a dir, per intel·lectuals o per polítics? Com que es va veure que si no hi havia representants dels estats l'organització tindria molt poca força, es va optar per un compromís: els estats nomenarien els seus representants, però aquests haurien de ser preferentment persones amb un perfil intel·lectual.
Paral·lelament, però, a la representació política, la societat civil va anar constituint associacions Unesco que de manera generosa i altruista es convertien en els grans difusors dels principis i la filosofia de la Unesco. Quan aquesta societat civil va decidir crear una Federació Mundial d'Associacions i Clubs Unesco, les pressions dels governs i els interessos més o menys corporatius van promoure que a la Federació Mundial només hi poguessin tenir cabuda les federacions nacionals i no els clubs i associacions directament.
El 1983, Amics de la Unesco de Barcelona va ser el marc de la trobada preparatòria de la primera reunió de la federació mundial. Aquesta s'havia de fer el 1984 a Sendai, Japó, perquè en aquesta ciutat va néixer la primera associació Unesco l'any 1947.
Donat el canvi de model que establia que, en lloc d'associacions, la federació mundial només acceptés federacions, Amics de la Unesco de Barcelona va impulsar la creació ràpidament de la FCACU. Però tampoc així va ser acceptada i va ser l'espanyola, constituïda més tard, la que va assumir la representació a la federació mundial. Finalment, les federacions nacionals acabaren essent federacions estatals.
Els esforços i els arguments de Víctor Hurtado, aleshores president d'Amics de la Unesco de Barcelona, per tal que en aquest organisme civil estiguessin representades les cultures i els pobles no han servit de res fins al moment present. Espanya, primer, França i altres països, després, s'han oposat totalment a aquesta representació civil de la diversitat cultural.
Quan el 2001 es crea la Federació Europea, es torna a produir la mateixa incongruència: la Federació Catalana, impulsora de la creació de la Federació Europea, és acceptada simplement com a membre associat.16/11/09 http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/100897.html

Malgrat el fracàs de representació de la diversitat des del punt de vista de les organitzacions civils de què parlàvem a l'article d'ahir, la Unesco ha fet i està fent una tasca extraordinària per donar a conèixer la diversitat cultural a través de diferents instruments.
El primer pas és el que ha fet de la Unesco un organisme d'alt reconeixement internacional: les declaracions de Patrimoni de la Humanitat que començaren el 1972. Una comissió d'experts nomenats per la Unesco es reuneix cada any per estudiar les propostes dels governs estatals i proclamar Patrimoni de la Humanitat Cultural i Natural i, des del 2001, també es proclama Patrimoni Oral i Immaterial, com és la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. Els governs estatals hi tenen un gran interès pel prestigi i el reconeixement mundial a la cultura que representen i per raons econòmiques, ja que aquests nomenaments atreuen un turisme cultural d'alta qualitat. A canvi, els països es comprometen a mantenir i protegir els béns així reconeguts i si no ho fan poden ser desclassificats.
El segon pas es produeix a Mèxic el 1982 amb la definició del que s'entén per diversitat cultural. Faran falta, però, quasi 20 anys perquè aquesta sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat (2001). La polèmica esclata perquè en el seu capítol 2, apartat 2, reconeix que els béns culturals són diferents d'altres béns (mercaderies) i, per tant, poden ser objecte d'especial protecció. Aquí hi jugaren els interessos de les grans indústries culturals, com Hollywood, que s'hi oposà frontalment, i França, que es convertí en una defensora a ultrança de la diversitat, malgrat les dificultats que té per reconèixer-la dins de les pròpies fronteres. La Unesco assumeix com a funció pròpia promoure el reconeixement d'aquesta diversitat cultural.
Un tercer capítol són les exposicions mundials i, a partir del Fòrum de les Cultures de Barcelona, les possibilitats que obren aquests fòrums, que poden tenir un format més flexible de projecció de la diversitat que les costoses exposicions mundials.
Koichiro Matsuura, exdirector general de la Unesco, expressava el 2004 l'aparició d'un nou analfabetisme sobre la diversitat cultural i, per tant, la necessitat d'una nova alfabetització, acció que Amics de la Unesco de Barcelona estem duent a terme intensament des de 1988 amb el programa Altaveu de les cultures, amb el qual fem una mitjana de 350 conferències cada any.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/103324.html
17/11/09 02:00 - josep m. samaranch (*)

(*) Amics de la Unesco de Barcelona - FCACU

El patrimoni industrial, un bé que cal preservar

Normalment entenem per patrimoni tot allò que ens pertany i que considerem de la nostra propietat. Puntualitzant una mica més, podem parlar de «tot allò que ens pertany» des d'un punt de vista material –habitatge, negoci– o bé des d'un punt de vista immaterial –sentiments, records–. Una nova aproximació ens permetrà distingir entre el patrimoni personal i el col·lectiu –la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura...–. És aquí on trobaríem el concepte de patrimoni cultural com allò, material o immaterial, que pertany a un col·lectiu de persones perquè és representatiu d'una determinada forma de ser, de pensar i/o d'actuar, o perquè permet explicar la seva història. El concepte de patrimoni cultural està universalment acceptat, especialment quan es tracta de béns materials. Ara bé, potser no és tan coneguda la consideració de l'activitat industrial com un element cultural. Les indústries, enteses com a sistemes de producció de béns que permeten satisfer necessitats humanes, també són un bé cultural, ja que representen diferents formes de fer i d'organitzar-se en els contextos històrics o socials. És per aquesta constatació que parlem del patrimoni industrial com a part integrant del patrimoni cultural.
El TICCIH (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial) assessora la Unesco en temes de patrimoni industrial. Des del voluntariat, les associacions i clubs Unesco d'arreu del país, coordinats per la seva federació, la FCACU, treballem també temes de patrimoni. A Sant Adrià de Besòs, per exemple, es defensa la conservació de la central elèctrica coneguda com les tres xemeneies com a patrimoni industrial català i també com a signe d'identitat de la ciutat. La consideració de patrimoni industrial rau, entre altres aspectes, en la seva originalitat constructiva i en el seu procés productiu, ja obsolet, típic de la segona meitat del segle passat. La instal·lació industrial permet, a més, explicar el procés d'industrialització de Sant Adrià i del Barcelonès Nord dels anys setanta, tant des del punt de vista tècnic com econòmic i social. Les tres xemeneies, més enllà de qui actualment ostenti la seva propietat econòmica, les hem de considerar nostres, de tots nosaltres, i és per això que treballem per conservar aquesta mostra de patrimoni industrial.
09/11/09 02:00 - roger hoyos (*)
(*) (Amics de la Unesco de Sant Adrià de Besòs - FCACU)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/99330.html

Escoltar l'altri i enraonar


Citar les excel·lències del diàleg interreligiós –com per exemple, la seva discreta però efectiva contribució a la millora de la convivència i a la prevenció de molts conflictes– no vol dir idealitzar les religions ni permetre l'abús mercantilista que corromp el sentit noble de la recerca espiritual. No es tracta de l'autocomplaença, ni de falsejar la realitat amb seductores ofertes. Promeses salvífiques i pretensions de superioritat hegemònica d'una religió o veritat sobre les altres han quedat obsoletes. Cap camí espiritual comunitari pot defugir una revisió autocrítica de defectes o vicis afegits que l'allunyen del seu missatge original. I de fet, per a un futur més pròsper, hauríem d'aprendre dels errors i rectificar.
Cal defensar els drets humans i totes les iniciatives solidàries de respecte mutu i promoció d'aquests valors. Cal contextualitzar, doncs, amb coneixement i reconeixement, tenir una escolta dialogal intel·ligent i fer ús de la nostra habilitat natural d'enraonar. Altrament dit, llaurar fondo des de l'alteritat i la reflexió per assolir amb coherència i profit la nostra diversitat. Propiciar la justícia i la pau és també un exercici de consell mutu i consulta popular. Cap veu no hauria de quedar exclosa d'aquesta voluntat i acció col·lectiva, i la perspectiva religiosa ha de ser realment humanista i humanitzadora. Tota tradició espiritual conté aquests principis en la seva rel: la protecció del feble en l'assistència i reclam de les seves necessitats bàsiques, la lluita pel seu benestar... Tota persona ha de tocar de peus a terra per anar més enllà de si mateixa; per avançar cal transcendir, i no es pot anar gaire lluny sense un autèntic compromís. És així, amb un esperit valent i conciliador, com a l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir), des d'un eix matricial a Catalunya, amb vocació universal, superant les fronteres mentals i geogràfiques, construïm teixit social fent cultura i fent història. Treballem dins del marc específic de la laïcitat catalana, conscients del repte d'aquest segle XXI, molt determinat per la nostra responsabilitat i capacitat de resposta a partir d'una pluralitat global que ens constitueix com a membres d'una mateixa família humana. Per això cal assolir aquesta experiència vital amb les visions de totes i tots, d'un món que batega i brolla d'una revifada transformadora.

26/10/09 02:00 - Yaratullah Monturiol (*)

(*) Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós-FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/91302.html

sábado, 21 de noviembre de 2009

Educar o aprendre

La Unesco i la Unió Europea, després de debats i reflexions sobre la societat del coneixement i documents com Aprendre a ser (1972), d'Edgar Faure, i Educació: hi ha un tresor amagat a dins (1996), de Jacques Delors, han optat per l'expressió «aprendre al llarg de la vida».
Tot i que educació i aprenentatge van molt lligats, no és el mateix educació permanent que aprenentatge al llarg de la vida. La paraula permanent estressa. Permanent, ininterrompudament, sense respir. En canvi, aprendre al llarg de la vida és més relaxant: ara decideixo aprendre, ara descanso, ara hi torno. Puc aprendre parlant amb una altra persona, escoltant la ràdio, mirant la televisió, fent un curs per millorar el meu ofici o pel plaer d'aprendre. Puc aprendre en una biblioteca, en un museu, al cinema o al teatre, assistint a una conferència, participant en una taula rodona... Puc aprendre dels errors i dels encerts, de l'observació i de la reflexió.
El 1976, a la Conferència de Nairobi, la Unesco definia l'educació d'adults com la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, ja sigui que es perllonguin o que es reemplacin en forma d'aprenentatge professional; processos gràcies als quals les persones considerades com a adults per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o hi donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent. Aquesta definició acceptada per tots els membres de la Unesco demostra que tots els departaments governamentals, entitats d'iniciativa social i agents socials, tenen responsabilitat en l'aprenentatge al llarg de la vida. Però qui ha de coordinar tots aquests recursos per poder oferir el millor programa? Els ajuntaments haurien de ser els responsables de la gestió del programa d'aprenentatge al llarg de la vida. Els ajuntaments poden oferir un pla d'ofertes educatives, formatives i culturals que respongui a les necessitats dels vilatans, de manera que tothom aprengui, al llarg de la vida, allò que necessita o que sempre havia desitjat aprendre. Les associacions Unesco col·laboren també a fer realitat aquesta necessitat.
12/10/09 02:00 -
rosa mª falgàs
Amics de la Unesco de Girona - FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/86269.html

Treballem per la llengua

L'Associació Unesco El Masnou va néixer l'1 de desembre del 2007 i des d'aquell moment ha tingut molt clar l'important paper de la llengua com l'eix que facilita la relació entre les persones siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin. És per això que des del començament, amb esforç i molta il·lusió, l'associació va enfocar les seves activitats envers l'apropament a les diferents llengües que es parlen a la vila.
Tenint en compte que el 2008 era l'Any Internacional de les Llengües (AIL) i que la Unesco ens convidava a treballar sota el lema Les llengües compten!, vam començar amb una recerca sobre la nacionalitat de les persones empadronades al Masnou i les llengües maternes de l'alumnat de la població. El resultat va ser tan sorprenent –30 llengües!–, que vam considerar interessant fer un treball amb escoles i instituts i muntar una exposició itinerant que reflectís el panorama lingüístic del Masnou. Vam elaborar un vocabulari bàsic en català que l'alumnat de primària havia de complementar en la seva llengua materna i els de secundària ho feien amb expressions curtes, també en la seva llengua materna. Això va ser la base de l'exposició Les paraules fan les llengües.
En col·laboració amb la biblioteca Joan Coromines vam organitzar l'activitat Contes en llengua materna, en la qual adults de diferents orígens explicaven contes en la seva llengua. Es van poder escoltar contes en gallec, turc, japonès, polonès, txec, rus, alemany, anglès, àrab i italià. La iniciativa va tenir una acollida excel·lent tant dels nens com de les famílies.
I un cicle de conferències amb el tema Any Internacional de les Llengües, quina diversitat lingüística defensem? ens va permetre escoltar veus tan autoritzades com les de Joan Argenter, Artur Noguerol, Andreu Bosch i Malang Sambou. Vam conèixer la tasca que es fa des de Catalunya per la llengua catalana i per ajudar a valorar la diversitat lingüística, i ens vam apropar a la realitat lingüística de Sardenya i del Senegal.
Una vegada ha passat l'AIL el repte és ser capaços de continuar treballant en i per la llengua, un patrimoni fràgil, però molt valuós. L'entusiasme inicial és més viu que mai i en el nostre particular calendari celebrem el 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, i el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Sabent, però, que la tasca més important és la que fem dia a dia.
(*) Associació Unesco El Masnou-FCACU 28/09/09 02:00 - amparo vàzquez (*)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/81104.html

La socialització del coneixement

Des de la xarxa civil Unesco intentem apropar el coneixement a la societat, és a dir, socialitzar la ciència, la cultura i l'educació amb estratègies diverses. Avui, 25 anys després de la creació de la Fcacu, em plau oferir unes pinzellades de la via que ha seguit Contrapunt, l'associació Unesco de la Garriga, des de la seva creació l'any 1986, quan un grup de persones vam impulsar l'entitat: calia una entitat innovadora que dinamitzés la vida cultural del poble i que aportés una visió garriguenca als grans debats culturals, polítics i científics que vivia el país, tot defugint el localisme.
En aquesta línia, quinze anys més tard vam impulsar la Fundació Universitària Martí l'Humà, una institució que fa el paper d'universitat de proximitat amb una part de la seva oferta formativa «a la carta». Avui, prop de sis mil alumnes han passat per les nostres aules i hem apropat el coneixement a col·lectius que fins ara n'estaven al marge, com ara la població nouvinguda. La gent gran, que al seu dia no va tenir l'opció de tenir una formació universitària, ara en gaudeix, a través de l'Aula Oberta i l'Aula d'Universitat a l'Abast. Hem format més de 200 persones més grans de 25 anys per entrar a la universitat, reciclem cada any 350 professors no universitaris i ajudem 300 empreses a resoldre els seus problemes des de la perspectiva de la responsabilitat social.
Avui, la FUMH és una realitat amb dues seus a la Garriga, i amb oferta formativa en deu municipis més. Som un centre pilot de suport a la innovació vinculat a la UAB, que és la nostra universitat de referència, però també col·laborem estretament amb la Universitat de Vic i, puntualment, amb la de Girona. Som la seu de la càtedra Jean Monnet de Dret Constitucional Europeu, on es fa recerca i docència i des d'on participem en estudis de tercer cicle amb quinze universitats europees.
La Comissió Europea ens ha atorgat recentment l'execució del projecte Mou-te per Europa, únic per a tot l'Estat, que ha estat implementat amb la col·laboració impagable de la xarxa catalana d'associacions i clubs Unesco. I mirem el futur amb entusiasme, perquè el motor que ens mou no és cap altre que dur a la pràctica els ideals de la Unesco per aconseguir una societat més justa, culta i solidària, i contribuir, d'aquesta manera, a «construir en la ment de les persones els baluards de la pau».
(*) Contrapunt - Associació Unesco de la Garriga, FCACU

14/09/09 Santiago cucurella (*)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/79295.html

jueves, 12 de noviembre de 2009

Interculturalitat i mediació en el treball Socioeducatiu.

Curs:
INTERCULTURALITAT
Interculturalitat i mediació en el treball Socioeducatiu. Aprofundiment -2
Estructura
Dates: 7, 14,21, 28 de Novembre i 12 de desembre 2009. (dissabtes)
Horari: de 10:30 a 13:30 hores ( 3 hores).
Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Professorat: Kira Bermúdez (Pedagoga social i experta en mediació intercultural, coordinadora de l'equip de mediadors/es d'ACISI) , Elisabeth Uribe, (Historiadora i pedagoga. Coordinadora en Formació i Gènere de la Fundació Desenvolupament Comunitari)
ORGANITZA: ICE - URV
COL.LABORA: Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa . Associació ACISI. Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa
Descripció
En aquesta activitat es pretén generar un espai de diàleg i treball sobre la comunicació i la relació intercultural a l'escola.A partir de la gestió dinàmica participativa, pràctica i vivencial, de confidencialitat i co-construcció se cercaran estratègies i alternatives creatives per respondre a les necessitats actuals dels/les professional.
Metodologia
Mitjançant exercicis, jocs de rol, recreació de situacions de conflicte, diàleg i reflexió conjunta es treballaran les propostes plantejades pels i les participants i per la formadora.

sábado, 26 de septiembre de 2009

Dia Mundial dels Docents: tertúlia-sopar

Benvolgut/da El Dia Mundial dels/les Docents, es celebra anualment el 5 de octubre des de 1994, commemorant l’aniversari de la Recomendació UNESCO/OIT relativa a la Situació del Personal Docent del 1966. Es la ocasió de rendir homenatge als docents i al paper essencial desenvolupat per a una educació de qualitat a tots els nivells.
L’associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa organitza per primera vegada una Tertúlia-soparper a celebrar aquesta commemoració, el dijous 15 d'octubre a les 20:00 h. al Convent de la Purissíma de Tortosa. Pretenem trobar-nos per a iniciar una reflexió sobre el nostre paper en aquesta societat tan complexa, alhora que passar una estona agradable compartint un sopar en un lloc especial.

Ens agradaria comptar amb la vostra assistència, per a donar relleu a aquesta celebració.

Us podeu inscriure personalment o en grup, abans del 9 d'octubre, a aquesta mateixa adreça o aunesco.tortosa@gmail.com.

Trobareu més informació en el cartell adjunt

jueves, 24 de septiembre de 2009

Foro social ètiques i espiritualitats

www.forosocialte2009.org/
Podeu veure el video del Foro a:
www.attac.tv
Añadir vídeo
El Foro Social Mundial es un espacio abierto de encuentro para: intensificar la reflexión, realizar un debate democrático de ideas, elaborar propuestas, establecer un libre intercambio de experiencias y articular acciones eficaces por parte de las entidades y los movimientos de la sociedad civil que se opongan al neoliberalismo y al dominio del mundo por el capital o por cualquier forma de imperialismo y, también, empeñados en la construcción de una sociedad planetaria orientada hacia una relación fecunda entre los seres humanos y de estos con la Tierra. (De la Carta de Principios del Foro Social Mundial)
"Por la construcción de un mundo de paz, justicia, ética y respeto de las diversas espiritualidades, libre de armas..." (De los objetivos del Foro Social Mundial de Belem , Amazonia-Brasil en Enero 2009)
"Consideramos que unas espiritualidades y éticas liberadoras son condición de posibilidad para la liberación integral y material de los pueblos de la tierra. A nuestro criterio, seria un error no solo antropológico, sino también político, excluir las espiritualidades y éticas del foco de atención de los participantes de cualquier Foro Social Mundial. Como también seria un error ético - espìritual evadir la dimensión socio-política de las éticas y espiritualidades" (De la convocatoria del Foro Social Temático Español 2009 sobre éticas y espiritualidades par otro mundo mejor posible)
"Para que desaparezca el hambre hace falta una revolución espiritual" (Federico Garcia Lorca)

viernes, 18 de septiembre de 2009

Jornades "Imaginant la convivència" a Tortosa

Amigues i Amics,
Volem convidar-vos a participar a les Jornades "Imaginant la convivència" que organitzem els propers dies 25 i 26 de setembre a Tortosa (Tarragona), a tall de conclusió i cloenda del projecte "Mediació per la convivència" que hem desenvolupat des d'ACISI durant 2007-2009, amb el suport de la Xarxa de Mediació Intercultural de l'Obra Social Fundació "la Caixa". Amb la vostra participació i conjuntament amb les persones i equips amb qui hem treballat al llarg d'aquest temps, obrirem a la ciutat aquests espais de diàleg, formació i reflexió, per explorar noves sinèrgies i camins de futur a l’entorn de la convivència, la interculturalitat i la cohesió social a Tortosa/Baix Ebre. Adjunt trobareu el díptic del programa i el cartell de les activitats. Agraïm la difusió a qui pugui interessar. Una salutació ben cordial, Equip Mediació Intercultural i Comunitària ACISI (Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat) Barcelona: T. 93 488 18 13 / 93 487 41 62 Tortosa: T. 977 440 512

PROGRAMA de la JORNADA:
clickar per ampliar la imatge








domingo, 6 de septiembre de 2009

CAMINADA PELS CASTELLS I PER LA PAU


Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa celebrarà el proper dijous 10 de setembre (en el marc de les Festes de la Cinta 2009) la Primera Caminada pels Castells i per la Pau la qual consistirà de diferents actes: una xerrada a la plaça de la Cinta a càrrec de Martí Olivella, responsable de la Xarxa de Castells per la Pau de Catalunya, una pujada a peu fins al Castell d’Orleans i una “soltada” popular de globus blancs en la mateixa fortificació. Serà a partir de les 18.30 al Portal dels Romeus del barri antic.L’objectiu d’aquesta activitat és “presentar la Xarxa dels Castells per la Pau de Catalunya a Tortosa, la qual pretén convertir els castells de Figueres i Montjuïc de Barcelona en centres de divulgació de la pau i dels drets humans per als escolars, canviant el significat original dels castells, la violència i guerra, posant en valor aquests monuments que ens han arribat del passat” afirma el president de l’entitat Jordi Jordan. De fet, la Xarxa de Castells per la Pau de Catalunya ja fa anys que s’ha convertit en una demanda de ciutats com Figueres (on hi ha el castell de Sant Ferran) i de Barcelona (on recentment s’ha aprovat un projecte de museu de pau a Montjuïc) i, és per això que des dels Amics dels Castells es pretén demanar que Tortosa s’hi sumi “per la quantitat de castells que tenim en desús i abandonats, esperant que es doni utilitat i se’ls aprofiti per a la ciutat” afirma Jordan.L’acte tindrà un caràcter festiu i lúdic, i es reforçarà amb la publicació de la revista de l’entitat, la qual dedicarà un monogràfic a aquesta nova proposta dels Amics dels Castells per dignificar i reivindicar els més de 6,5 quilòmetres de muralles i fortificacions de Tortosa. L’entitat també vol ressaltar que aquesta proposta ha rebut el suport de Federico Mayor Zaragoza, ex president de l’UNESCO i actual president la Fundació Cultura de Pau, d’àmbit mundial, tal i com explicaran durant la jornada.

sábado, 5 de septiembre de 2009

Llibres de la Unesco

Hem fet una petita donació de 10 llibres de la UNESCO a la biblioteca Marcel.lí Domingo per que estiguin a disposició de tothom i us sigui mes fàcil la consulta.

Els títols son:
-Cap a on van els Valors?
De Jeròme Binde a on 51 intel·lectuals reflexionen sobre el civisme, l’educació i els valors al llindar del S.XXI.

-Signes vitals 2006-2007. Les tendències que configuren el nostre futur. WorldWatchInstitute

-Signes vitals 2007-2008. Les tendències que configuren el nostre futur. WorldWatchInstitute

-L’estat del món 2007: El nostre futur urbà: Informe del WorldWatchInstitute sobre el progrés
cap a una societat sostenible.

-El somriure diví. Acudits de diferents cultures.

-Declaració Universal sobre BIOÈTICA I DRETS HUMANS

-Directrius de la UNESCO sobre l’EDUCACIÓ INTERCULTURAL

-Declaració de principis sobre LA TOLERANCIA

-Convenció sobre la protecció DEL PATRIMONI MUNDIAL, CULTURAL I NATURAL.

-Convenció sobre la protecció i la promoció DE LA DIVERSITAT DE LES EXPRESSIONS CULTURALS

lunes, 31 de agosto de 2009

Els joves i les relacions internacionals

Un intercanvi juvenil és una bona manera d'afavorir l'entesa mútua i les relacions internacionals entre joves de diferents països europeus. I així quedà palès en els dos intercanvis internacionals que van dur a terme en nom de la FCACU joves de les associacions Unesco de Girona i Tortosa a Porto l'estiu passat i joves de Girona amb joves d'Albi (Migdia-Pirineus), la setmana del 6 al 12 d'abril d'enguany. El primer, impulsat pel Club Unesco de Porto, tenia com a eix temàtic els jocs tradicionals i hi van participar 54 joves de deu països europeus: Portugal, Catalunya, República Txeca, Sèrbia, Estònia, Letònia, Eslovènia, Turquia, Rússia i Romania. Els jocs tradicionals van esdevenir un fet cohesionador i van posar en valor un patrimoni intangible que cal conservar. Les activitats i les visites culturals van afavorir el coneixement de l'entorn i del patrimoni històric i van potenciar les relacions entre el jovent de totes les procedències.

El segon intercanvi va ser organitzat per la Maison de la Culture et des Jeunes d'Albi i els Amics de la Unesco de Girona, i la Comissió Europea el va finançar. Es pretenia sensibilitzar els joves sobre la diversitat cultural europea, reforçar els llaços d'agermanament i ponts de diàleg de les dues ciutats i les seves regions, aconseguir-ne un efecte multiplicador i fer especial èmfasi en la qüestió lingüística mitjançant l'ús de llengües romàniques –català, castellà, occità i francès– a l'hora de comunicar-se entre ells. L'intercanvi va tenir una setmana de durada i el programa va ser molt complet, amb tallers d'arts plàstiques, teatre, dansa, música i vídeo, visites culturals i excursions en què els joves van participar activament tot consolidant els lligams d'amistat entre els uns i els altres. L'experiència va incrementar la curiositat dels nostres joves, així com les ganes de descobrir altres contextos socials i culturals i, encara més, va aportar un valor afegit a la seva educació mitjançant un aprenentatge en positiu a través d'activitats d'oci i culturals. El fet de tenir l'oportunitat de viure una experiència així possibilita el sentiment d'unió entre diverses nacions, la visió de la diferència com a font de riquesa i, en definitiva, ajuda a donar suport al treball que joves de diferents llocs duen a terme per tal de millorar el món en el qual vivim.

Alba Pallisé i Isabel Coll
(*) Amics de la Unesco de Tortosa i de Girona-FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/70842.html

Relativisme cultural

La cultura, en el terme convencional de la paraula, té els fonaments i les bases que adquirim entre els dotze i els quinze primers anys de vida, la família, l'escola, els amics i l'entorn social. Influències que canvien en ampliar l'escenari, en passar a la vida universitària o professional. Els blancs i negres es tornen grisos de totes les tonalitats. Es manté la informació tècnica, els coneixements tradicionals que ens han transmès, però cada dia, cada hora, la ment s'obre a nous valors.

Totes aquestes influències són molt diferents a Occident o a Orient, al Regne Unit o a Mali, per tant són cultures ben diferenciades. Es constata fins i tot en les maneres de relacionar-se o de saludar-se, que és distinta. Els indis ho fan amb els palmells junts i encarats a nivell de la cara, els magrebins es posen la mà al pit després d'una encaixada. Nosaltres europeus, i sobretot els belgues i els francesos, ens donem la mà cada matí, especialment al cap. Aquesta diversitat cultural planteja reptes quan els éssers humans migrem en grans quantitats, d'un país a uns altres, i es presenta la necessitat de convivència diària entre nouvinguts i autòctons.

Ramon Alcoberro descriu i analitza aquestes situacions i subratlla que, afortunadament, existeixen elements culturals comuns a tots els individus, com són la divisió del treball, la socialització dels infants, el prestigi, etc. Totes les cultures, per diferents que siguin, si són compatibles amb el progrés humà, són positives, mentre que quan una cultura obra contra els objectius bàsics és antihumanitària. Una bona manera de valorar una col·lectivitat humana poc coneguda consisteix a contrastar els seus hàbits culturals amb els articles de la Declaració dels Drets Humans. Poden sorgir alguns matisos, però cap diferència de fons. Cal esmentar aquí la reconeguda regla moral utilitària: «el màxim bé per al màxim nombre», la qual cosa és perfectament universalitzable per a totes les cultures. En aquest punt hem de baixar a les concrecions com ara seria que aquest bé fos homologable al que tenim en el model social de la UE.

La mundial convivència cultural, cada vegada més universalitzada, s'haurà de sustentar en un consens de relativisme civil on cada cultura haurà de conviure amb els seus orígens i la creixent globalització, procés que el nostre poble ha demostrat històricament saber gestionar sense desaparèixer.

(*) Amics de la Unesco de Sant Adrià de Besòs-FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/65704.html

sábado, 15 de agosto de 2009

Valencia sostenible i creativa

Us volem convidar a visitar aquesta revista editada a la comunitat Valenciana,

Link a la revista

miércoles, 12 de agosto de 2009

Pluja d estrelles/Perseidas

ens acabem d enterar de una fenomen que per la seva bellesa extraordinària sempre
ens conmou, any rere any...és la pluja d estrelles...
en l any internacional de l astronomia declarat per la Unesco.

Oficialment el fenomen es diu Perseidas i es donarà avui entre les 19 i 22 de la nit...
espero que ho disfruteu,
sino l any vinent tenim una altra oportunitat...
en tot cas cada dia és un bon moment de mirar el cel


pluja d estelles

Any internacional de l astronomia

martes, 11 de agosto de 2009

Fes servir la teva llibertat per a defensar la nostra


Birmania es troba governada per una dictadura militar des de 1962.

Regit per una Junta Militar que, després de negar-se a reconèixer els resultats de les eleccions de 1990, exerceix una forta repressió sobre els grups opositors al règim i està acusat de violar els drets de les minories ètniques.

Aung San Suu Kyi opositora al règim, líder de la Lliga Nacional per la Democràcia i premi Nobel de la Pau el 1991 va aconseguir el suport de la majoria dels birmans, però els militars no van donar validesa a l’escrutini i retenen la líder opositora fins avui.

Més de 45 anys de violació dels Drets Humans i de veus silenciades. La veu de les dones birmanes es fa palesa de manera contundent a través de les seves paraules impreses en aquest llibre.

Relats de dones valentes, defensores de la vida i de la pau, relats de fermesa davant la gran injustícia.

Elles, les dones birmanes, mostren compassió per l’enemic, persistència, fortalesa. No poden fer ressò de les seves vivències “en la terra muda de Birmània” perquè es troben a l’exili, a les presons i als camps de refugiats i en cas de que la seva veu se senti, el règim, la farà callar de mala manera.

Els relats recollits en aquest llibre han estat escrits, dictats o lliurats i posteriorment recopilats i traduïts per tal de propagar aquelles històries inhumanes que no haurien d’existir i què ara, minut a minut estan succeint a diversos racons del món.

En aquestes veus s’hi poden trobar anhels de llibertat, somnis de democràcia, crits de socors, malsons viscuts en carn i ossos o relats tràgics de tortures, assassinats i violacions, però sobretot, una força immensa de lluita per les llibertats i un sentiment de futur esperançador.

Dones...organitzades en associacions, sindicats, etc. Dones...amb una gran consciència de comunitat, amb lluita activa, formant-se a les fronteres per tal de salvar vides, educar als seus fills, esperant als seus marits, treballant per la construcció del seu país.

Per acabar amb paraules d’Aung San Suu Kyi “En la terra muda de Birmània la llibertat és un terrabastall que els mentiders no poden imitar i cap crit pot ofegar”.

Després d’haver llegit aquestes històries m’he sentit amb la responsabilitat de fer servir la meva llibertat per a defensar la de les dones que no la tenen. Passa-ho.

Més informació i activisme:
http://birmaniaporlapaz.org/jml/

Alba Pallisé
Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa.

martes, 4 de agosto de 2009

Entrar a la Unesco

Article publiat al Punt 03/08/09 02:00 - félix martí (*)

Les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals El govern del món encara no s'exerceix des de la base, és a dir, des de la ciutadania de tots els pobles. Actualment, les estructures internacionals estan controlades per representants de 192 estats membres de les Nacions Unides, i molt especialment pels delegats dels quinze que són membres del Consell de Seguretat. La democràcia global serà possible quan la majoria d'estats del món siguin governats amb criteris democràtics i quan es consolidin règims decididament favorables als drets humans tant individuals com col·lectius.

La Unesco, des de la seva creació, l'any 1946, com a espai global de col·laboració en els camps de l'educació, la ciència i la cultura, ja va preveure la importància de la participació ciutadana amb un disseny institucional que no havia de ser acaparat pels representants polítics dels estats membres. A l'inici aquest criteri va permetre que les seves conferències generals fossin esdeveniments d'alt nivell intel·lectual i de real col·laboració intercultural. Amb el mateix desig d'obrir-se a les societats civils de tots els països, va proposar l'experiència de les associacions d'Amics de la Unesco, que esdevindrien interlocutors privilegiats de l'organització. Amb el pas dels anys, més aviat han guanyat terreny els funcionaris polítics i la politització excessiva, però moltes veus reclamen reformes que permetin desenvolupar l'esperit original. Les associacions i centres Unesco canalitzen actualment amb noves energies l'evolució cap a formes més reeixides de participació democràtica.

Als països de llengua i cultura catalanes, després d'aventures pioneres com ara la creació en plena dictadura franquista del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i les seves antenes a altres ciutats, l'any 1984 es va fundar la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco. Al cap de molt poc temps es creava a Madrid la Federación Española de Clubs Unesco, amb la pretensió d'esdevenir una estructura única per a tots els territoris de l'Estat. La federació catalana sempre ha defensat la seva independència explicant que les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals. La qualitat de la feina que fan les vint associacions Unesco catalanes amb el suport tècnic del Centre Unesco de Catalunya ha demostrat l'encert d'haver creat una entitat d'àmbit català que actualment ja és una referència internacional. Molts catalans exerceixen la ciutadania global entrant a la Unesco.

(*) Expresident de la FCACU

La Unesco, Catalunya i el món

Article publicat al Punt 20/07/09 02:00 - miquel àngel essomba (*)

Cal fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat Catalunya té un pes específic a la Unesco que resulta un exemple en l'àmbit internacional. I des del Centre Unesco de Catalunya hi aportem el nostre gra de sorra perquè això esdevingui possible, bé sigui com a membre fundador del selecte Col·legi de Centres Internacionalment Reconeguts –només deu a tot el món– o bé a partir de la gestió de projectes de la Unesco d'abast internacional.

La Unesco, però, és una peça més en el complex engranatge d'un sistema de relacions exteriors d'un país sense estat com el nostre, el qual ha de doblar els esforços per explicar-se al món a partir d'una aliança estratègica entre els poders públics i la societat civil. Necessitem, per tant, una narrativa i un projecte polític que permeti desenvolupar una trama integrada de voluntats per projectar Catalunya al món.

Des del nostre punt de vista, Catalunya pot aportar el relat de la gestió de la diversitat. Disposem d'un sistema educatiu en català per a un país que és multilingüe, i això no ha generat confrontació social. També cal recordar que Catalunya ha disposat d'una transversalitat i d'un ascensor social prou evidents. Els fills i els néts dels que van arribar amb una simple maleta sota el braç fa mig segle han progressat econòmicament de manera considerable.

Podríem fer una llarga llista, posant-hi exemples relatius al gènere, a la diversitat cultural, a l'orientació sexual i als nous models familiars, al món rural, que demostren que som un país amb bons models de gestió. I això, en un planeta en constant transformació, immers en una crisi econòmica, i havent de fer front als problemes derivats de la globalització cultural, és un gran punt a favor. Finlàndia ens explica com s'ha d'educar a l'escola i com es fabriquen els millors mòbils; Irlanda fins fa ben poc ens mostrava com en deu anys ha estat capaç de fer remuntar una economia primària... i Catalunya pot explicar al món com gestionar la diversitat.

Per aconseguir-ho, però, la narrativa ha d'anar acompanyada d'un projecte polític. I vulguem o no, el marge de maniobra és escàs. La Generalitat no pot fer com el govern estatal, perquè no tenim ni el finançament adequat ni un estat al darrere. Per tant, s'ha d'anar a buscar la singularitat que permeti una projecció de Catalunya que s'hauria de centrar, com hem dit, a fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat.

(*) Director del Centre Unesco de Catalunya - Unescocat (FCACU)

La FCACU fa 25 anys

Article publicat al Punt 06/07/09 02:00 - mª dolors reig

Un club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits La Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco (FCACU) neix l'any 1984 per tal de facilitar la trobada entre els clubs i associacions Unesco dels Països Catalans i ajudar a crear-ne de nous. Actualment, la Federació aplega una vintena d'entitats que tenen com a objectius principals: fomentar el coneixement de la Unesco en el seu àmbit geogràfic d'actuació, i ser ambaixadors de la llengua i la cultura catalanes arreu, i sobretot dins el món Unesco.

L'organització de la FCACU és similar a la de les seves associacions membres. Té un consell directiu format per persones procedents de les associacions federades; a principis de la primavera es fa l'assemblea general ordinària i a la tardor s'organitza una trobada d'intercanvi d'experiències. Ambdues cites anuals es fan rotatòriament en les diferents poblacions on hi ha associacions Unesco, això facilita el coneixement del territori i la seva varietat i riquesa cultural.

Els membres actius de la FCACU estan escampats pels Països Catalans: Alcoi, Alaior, Barcelona –associació degana de la FCACU i a la península, va néixer el 1960–, el Garraf, el Masnou, el Prat de Llobregat, Girona, Igualada, la Garriga, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Palafrugell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Tortosa, Tossa de Mar i Valldoreix-Sant Cugat del Vallès. A més del Centre Unesco de Catalunya i l'Audir, l'única associació temàtica, pel diàleg interreligiós, la FCACU té dos membres associats, a Porto i a Bilbao, i pertany a la Federació Europea d'Associacions i Clubs Unesco.

Els temes de què tractem són els propis de la Unesco, agrupats entorn d'educació, cultura i patrimoni, ciència i medi, cooperació i solidaritat, i diàleg interreligiós. Per tal de facilitar el coneixement mutu, propiciar l'intercanvi d'informació i fomentar el desenvolupament de projectes comuns, la Federació organitza trobades de l'anomenada xarxa civil Unesco: associacions i clubs, biblioteques, càtedres i escoles.

Una associació o club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits: per tal que els altres vegin què fem i perquè nosaltres puguem saber què fan els altres. La celebració del 25è aniversari de la Federació ha de significar un eixamplament d'aquesta obertura. És per això que quinzenalment ens trobareu en aquesta secció. Volem que la Plaça Major us ajudi a conèixer millor la FCACU i ens permeti compartir amb vosaltres anhels, desitjos, projectes i realitats.

(*) Presidenta de la FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/54895-la-fcacu-fa-25-anys.html

Articles al punt

Es publicaran a través de la FCACU una serie d articles al PUNT(els anirem publicant al Blog),

Es publicaran quinzenalment, els dilluns, dins la secció Opinió, a la columna: “Plaça Major” de totes les edicions de El Punt.


DATES 2009
Dilluns 6 i 20 de juliol
Dilluns 3, 17 i 31 d’agost
Dilluns 14 i 28 de setembre
Dilluns 5 (Dia del professorat), 12 i 26 d’octubre
Dilluns 9, 16 (Dia de la UNESCO) i 23 de novembre
Dilluns 7 i 21 de desembre


DATES 2010
Dilluns 4 i 18 de gener
Dilluns 1 i 15 de febrer
Dilluns 1 i 15 de març
Dilluns 12 i 26 d’abril
Dilluns 10 i 24 de maig
Dilluns 7 i 21 de juny

jueves, 16 de julio de 2009

Intel·ligència ecològica:



Daniel Goleman va revolucionar la psicologia amb el seus llibre sobre la intel·ligència emocional, i la intel·ligència social. Ara en sintonia amb l’esperit dels temps acaba de publicar “intel·ligència ecològica”. Ens explica la importància del consum responsable en la lluita contra el canvi climàtic. Ser capaços de veure les implicacions dels nostres actes quotidians i de les nostres “innocents” compres i hàbits de consum. La intel·ligència ecològica és ser capaços de veure les relacions entre allò local i l’efecte global dels nostres actes. Percebre el poder que tenim com a consumidors, i conformar una ciutadania conscient en el nostre vot diari dels productes que comprem. Per això és imprescindible la informació. Vivim una il·lusió col·lectiva creada pel mercat i desconeixem els efectes dels productes que comprem. El llibre cita la ciència mèdica de la bioacumulació (l’estudi de la resistència del cos humà a les toxines que ingerim com pesticides, additius químics, elements transgènics…).Per això demana als compradors que exigim una transparència radical en els efectes de producció i consum d’un producte. Que les etiquetes dels productes ens informin de veritat dels costos i la qualitat del producte(conseqüències sobre els qui han participat en la seva elaboració, sobre el medi ambient, i sobre la nostra salut).Nomes com exemple, els protectors solars no ecològics aporten al mar 5000 tonelades mètriques de químics cada any, que maten els corals marins. Per altra banda ens adverteix que alguns protectors porten Oxibenzona, un químic que al reaccionar amb el sol es fa cancerigen. Hem de ser exigents amb la seguretat dels productes. Les empreses ecològicament intel·ligents saben que la RSC és un valor afegit als seus productes, i que els consumidors cada vegada ens fixarem més en les repercussions ètiques-medioambietals i en la salut del que consumim. Aquesta pressió crearà el cercle virtuós, que farà que cada vegada es tinguin més en comte aquestes variables. Una famosa marca de sabates que va ser criticada per l’explotació infantil,ara lidera els controls ètics de les empreses del seu sector .I al nostre país tenim exemples de cerveses i formatges que fabriquen mitjançant energies renovables.

Per això, ens diu: coneix el teu impacte, millora i comparteix el que saps.

Webs recomanades: www.opcions.org www.empresaresponsable.com
(article publicat a la veu de l'ebre)

viernes, 26 de junio de 2009

L'estat del món 2009



L’estat del món 2009
Fa quinze dies, en motiu del dia mundial del mediambient, varem publicar un article sobre la Carta de la Terra. Aquell mateix dia es va estrenar a nivell mundial la pel·lícula Home, un documental sobre la bellesa i a la vegada el fràgil equilibri del nostre planeta (es pot descarregar lliurement per internet). Aquell mateix dia es va presentar en català, l’ informe anual del Word Watch institute, L’estat del món 2009. Una traducció que ha estat possible gràcies a la col·laboració d’Unescocat. Hi ha una paraula que es desprèn d’aquest informe,i és el que m’agradaria transmetre en aquest petit article d’opinió. La paraula clau es “Esperança”. Ens queden deu anys per fer les coses correctament. Hi ha senyals positives que ens fan pensar que podríem tenir cura del nostre planeta i que els nostres descendents hi podrien viure en pau. Si fem el que cal en les properes dècades, nomes s’hauran de fer algunes adaptacions-migracions en poblacions de la costa, i els danys no seran greus. A Catalunya som líders referents en energies renovables. A l’informe es destaca que l’ecologia no es pot desvincular de la justícia social. Però el model energètic actual fa que l’energia sigui un bé de mercat que enriqueix a alguns, no és un model just. S’hauria de potenciar la microgeneració i la producció pública d’energia. Per altra banda hem de fer profunds canvis d’hàbits quotidians a nivell individual. Per exemple, el consum de carn produeix una cinquena part de les emissions que estan destruint la nostra casa i la salut. Els nostres avis menjaven carn una o dues vegades per setmana, la societat occidental emmalalteix per gula (colesterol, atacs de cor, diabetis…), ja que es consumeix carn unes deu vegades per setmana. La producció de cada quilo de carn ens costa 16.000 litres d’aigua, la dutxa d’un any. Per altra banda moren 25.000 persones cada dia principalment per desnutrició i falta d’aigua.
Hi ha alternatives, primer el canvi personal (el dejuni, la moderació, la consciència en nos-altres i en el que mengem), i la consciència de l’acte de responsabilitat del que comprem. La producció ecològica redueix considerablement la petjada ecològica dels aliments consumits, i el comerç just reparteix de forma equitativa els beneficis (sense explotació infantil ni injustícies laborals). Hem de deixar de consumir el món ara, pels nostres fills, estem a temps, nomes depèn de nosaltres.
(Escrit per Daniel Turon) Article publicat al diari provincial: la Veu de l'ebre 19.06.2009

lunes, 8 de junio de 2009

4 parlament català de les religions

Espiritualitat, Dona i Societat
http://www.parlament2009.org
'Benvinguts a la web del IV Parlament Català de les Religions que tindrà lloc a Lleida el proper 14 de Juny.Vivim en una societat multicultural amb gent de diferents tradicions i orígens, però amb un futur comú on la tolerància, la pau i la concòrdia han de ser la base de les futures generacions.Per això el IV Parlament Català de les religions vol anar mes enllà de les religions, volem consolidar els esforços de les Nacions Unides en el seu compromís amb el diàleg amb la finalitat de recuperar el valor espiritual i social de la Dona.En definitiva un punt de trobada de diàleg entre els diferents representants de les diferents religions amb la complicitat de tota la societat, organismes, govern, fundacions, universitats..., amb l'objectiu final de rubricar el 'Manifest de Lleida', una acta signada adquirint el compromís que les conclusions del IV Parlament Català de les religions siguin adaptades en la pràctica en les diferents tradicions assistents.'Programa d'activitats pel dia 14 de Juny al Campus Cappont, UdL8.30 a 9.00- Recollida d'acreditacions9.15- Protocol9.30- Acte d'acolliment Espiritual conjunt de cada una de les tradicions assistents. Representants Assemblea Municipal de les Religions i Rabí Fainstein10.00- Paraules de Benvinguda per part del Sr. Jesús Sans, President Amics UNESCO Lleida i del Sr. Federico Mayor Zaragoza, President de la Fundació Cultura de Pau.10.15- Taula rodona d'inauguració: 'La dona i les diferents tradicions': - Brahma kumaris: Marta Matarín- Baha'i: Mª Carmen Medina- Budisme tibetà: Montse Castellà- Budisme soka Gakkai: Dora Fernandez Guillen- Cristianisme catòlic: Teresa Forcades- Cristianisme Protestant: Nathalie Reverdin- Judaisme: Amor Ayala- Islam: Yaratullah Monturiol11.15- Pausa cafè11.45 a 12.45- Ponències paral·leles (llegir resum ponències)
Sala 1: Daniel Fainstein - 'Dona, Justícia i Espiritualitat en el segle XXI: Una perspectiva des del Judaisme'.Sala 2: Jalil Barcena - 'La senda de Laylâ. Una visió sufí de la feminitat'Sala 3: Yaratullah Monturiol - 'Autodeterminació de les dones musulmanes: Reptes i propostes del Segle XXI'Sala 4: Tareixa Enriquez (baha'í) - 'El paper de la dona en el segle XXI'Sala 5: Teresa Guardans - 'Espiritualitat i societat avui: el repte vist amb ulls de dona'Sala 6: Juan José Tamayo - 'Del fonamentalisme al diàleg entre religions' i Margarita Maria Pintos - 'Místiques i feminismes. Les dones portadores de significat'Sala 7: Xabier Pikaza - 'Jesús. Una bona notícia de Dones' i Lucía Ramón 'A l'escolta de les veus de les dones en les religions del món'Sala 8: Florencio Serrano - 'I si Buda fos una Dona?'.12.45 a 13.00- Descans13.00 a 14.00- Activitats paral·leles (més informació)
Activitat 1: El llindar entre dos mons. Ponència impartida per AUDIRActivitat 2: L'Assemblea Municipal de les Religions de Lleida. Taula rodona impartida per l'Assemblea Municipal de les Religions de l'Ajuntament de Lleida.Activitat 3: Xamanes, Sanadores, Endevines Ponència impartida per : Aitziber Conesa y Ángel Luis Pérez Velasco (Pagan Federation International España).Activitat 4: Religions i laicitat a França.Activitat 5: Tres dones, tres cultures, tres religions. Ponència impartida per la Càtedra de les tres religions.Activitat 6: La dona educadora de la humanitat Ponència impartida per Joan Amigó de l'Església Adventista del Setè dia d'AndorraActivitat 7: L'Islam tradicional davant el repte de la contemporaneïtat: les preguntes d'avui per a un món en constant canvi. Ponència impartida per Abdel Wadud Sabaté
14.00 a 15.15- Dinar15.15 a 15.30- Distribució15.30 a 16.30- Activitats paral·leles (més informació)
Activitat 1: Grup de Joves de Dansa de Saragossa. Taller proposat per el Grup Unesco-Comunitat Bahá-i de LleidaActivitat 2: El Sacerdoci Universal. Taula rodona proposada per l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes amb la col·laboració de Dones de L'EsglésiaActivitat 3: Recuperació Memòria Històrica. Dones i Religió. Taller proposat per: Grup Diàleg Intereligiós de CREA (UB)Activitat 4. Pràctica de Zazen. Taller proposat per l'Escola Zen Sanbo BetaniaActivitat 5: Projecte i Virtuts. Taller proposat per Comunitat Baha'i AndorraActivitat 6: Les quatre cares de les dones. Taller proposat per l'Associació Espiritual Mundial Brahma KumarisActivitat 7. Manifest pel Compromís de les Religions per un Món sostenible. Taller proposat per Grup Interreligiós de Sostenibilitat DURANT TOT EL DIA A LA VORA DEL RIU SEGRE AL COSTAT DEL CAMPUS:Un mandala: dones, naturalesa i espiritualitat Taller proposat per el Grup de Dones-Ass. UNESCO per al Diàleg Interreligiós La proposta és la confecció d'un dibuix centrat (popularment conegut com a mandala) per part de totes aquelles persones inscrites al Parlament que hi vulguin participar.Com a cloenda del Parlament es desfarà per part de tots els assistents i el llençarem al riu.16.30 a 17.00- Pausa cafè16.45 a 18.00- Cloenda, aquest acte comptarà amb l'actuació de la Coral Interreligiosa per la Pau (AUDIR) i constarà de 3 parts:· Manifest de Lleida· Presentació del V Parlament Mundial de Melbourne· Pas de Testimoni a Perpignan, ciutat organitzadora del 5è Parlament Català de les Religions (2011)
DURANT TOTA LA JORNADA HI HAURÀ UN ESPAI DE SILENCI, EN LA SALA DEL SILENCI, A DISPOSICIÓ DELS PARTICIPANTS DEL PARLAMENT

jueves, 28 de mayo de 2009

Roquetes celebra tot un cap de setmana pel decreixement econòmic

28/05/09 02:00 - Roquetes - EL PUNT

Roquetes Roquetes se suma als actes pel decreixement econòmic, és a dir, a favor d'un sistema econòmic alternatiu, més favorable a les persones i al medi ambient. Així aquest cap de setmana es realitzaran tota una sèrie d'activitats adreçades a difondre aquesta idea. Aquest cap de setmana pel decreixement ha estat organitzat pels col·lectius Natros Decreixem, xarxa de col·lectius pel decreixement a les Terres de l'Ebre i del Sénia; La Vianda, grup pel consum conscient i ecològic; Jóvens de l'Ebre, Casal popular Panxampla i Amics i Amigues de la Unesco, i tenen el suport de l'Ajuntament de Roquetes. Dissabte dia 30 de maig tindrà lloc la representació de l'obra No et consumeixes del grup de teatre Xucrut Teatre a la Lira Roquetense i el diumenge 31, una fira d'intercanvi a l'Hort de Cruells a partir de les 10 del matí. També hi haurà un vermut antinuclear i ecològic de suport a la campanya Apaguem les nuclears.

miércoles, 20 de mayo de 2009

jueves, 26 de marzo de 2009

La ONU se suma a La Hora del Planeta y apagará las luces de su sede central en Nueva York

La ONU se suma a La Hora del Planeta y apagará las luces de su sede central en Nueva York
Enlaces relacionados
VER VIDEO
20 Mar 2009
El Secretario General de la ONU, Ban Ki-moon, ha hecho un llamamiento a los ciudadanos del mundo para que se sumen a La Hora del Planeta de WWF y exijan a los líderes políticos una acción decidida contra el cambio climático. En declaraciones recogidas en un vídeo (1), Ban Ki-moon afirmó que La Hora del Planeta -que tendrá lugar el próximo sábado 28 de marzo a las 20:30- promete ser “la mayor demostración pública de preocupación por el cambio climático de la historia”.“La Hora del Planeta permitirá a los ciudadanos del mundo enviar un mensaje claro: la necesidad de acción frente al cambio climático” apuntó el Secretario General Ban Ki-moon. En sus declaraciones, realizadas una semana antes de que La Hora del Planeta implique a miles de ciudades y municipios de todo el mundo, el Secretario General subraya la gravedad del cambio climático y la necesidad de lograr un acuerdo climático global en la próxima Cumbre de Copenhague, donde se reunirán los líderes políticos de más de 190 países. “Los ciudadanos pedirán a sus representantes que cierren un acuerdo en Copenhague. Un acuerdo en la Cumbre sobre Cambio Climático que proteja a la humanidad y al planeta. Necesitamos un acuerdo ambicioso. Un acuerdo justo y efectivo. Un acuerdo basado en pruebas científicas”, declaró Ban Ki-moon.“Estamos en un camino peligroso. La temperatura del planeta aumenta y tenemos que cambiar nuestros hábitos” remarcó. “Necesitamos un crecimiento responsable que beneficie a todas las comunidades. Necesitamos energía sostenible para un mundo más próspero y respetuosos con el clima. Este es el camino hacia el futuro. Y tenemos que recorrerlo juntos”Se estima que La Hora del Planeta de WWF será el mayor evento de participación mundial en la lucha contra el cambio climático, un voto a favor del futuro del Planeta Tierra. Mil millones de personas participarán apagando las luces no indispensables durante una hora. Ciudades de todo el mundo, desde Las Vegas a Sydney y desde Ciudad del Cabo hasta Pekín, apagarán las luces durante una hora. Ban Ki-Moon anunció que la ONU también se sumará a La Hora del Planeta: “En Nueva York, apagaremos las luces de la sede central de la ONU. Otras delegaciones alrededor del mundo también se unirán a la campaña”.En su mensaje final recalcó: “Insto a los ciudadanos de todo el mundo a que se unan a La Hora del Planeta. Por favor enviad un mensaje contundente de lucha contra el cambio climático. Juntos podemos encontrar una solución al mayor desafío que enfrenta el planeta”.
http://wwf.es/que_hacemos/cambio_climatico/la_hora_del_planeta_2009/la_hora_del_planeta_en_el_mundo/

miércoles, 18 de marzo de 2009

Exposició: Cultura de l'energia

La nova edició de l’exposició itinerant sobre energia s’ inaugura aquest dilluns 23 de març a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, la quarta d’11 etapes en un recorregut que portarà la ExpokW per tota Catalunya.
L’equip d’Ecoserveis ofereix una xerrada inaugural el mateix dilluns a les 19h. I un dia de monitoratge per joves al dia següent.
Els 15 plafons de la ExpokW expliquen a joves i adults conceptes bàsics sobre energia en un llenguatge clar i amb el suport d’il·lustracions atractives. El visitant descobreix les diferents etapes del recorregut de l’energia des de la font fins l’ús i la relació entre energia i emissions de CO2; també es planteja com fer servir l’energia de la forma més sostenible. A més a més, per familiaritzar el públic amb les energies renovables, s’exposen una cuina solar, una placa solar fotovoltaica, una placa solar tèrmica i un aerogenerador.
El projecte es realitza amb el suport de La Caixa i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Més informació: www.expokw.info
Ecoserveis és una associació sense ànim de lucre dedicada a la promoció de la nova cultura de l’energia. Les seves activitats principals són: educació i formació, exposicions, jornades i publicacions, innovació i estudis.
Més informació: www.ecoserveis.net

jueves, 12 de marzo de 2009

Banca ètica

Benvolguts/des, L'Associació d'Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa us volem convidar a una xerrada de Banca ètica el divendres 13 de Març a les 19.00h. a la Biblioteca Marcel.li Domingo de Tortosa.Comptarem amb la presència de Jordi Ibañez, coordinador del Projecte Fiare de Catalunya. -On i des de quins criteris inverteixen els nostres diners les institucions financeres? -Existeix un model alternatiu de banca que situï aquestes demandes al centre de la seva missió, visió i valors? -Queden cobertes pel sistema bancari actual les nostres demandes com a estalviadors, consumidors i inversors? L'activitat econòmica no és neutral. Tota decisió econòmica és, en darrer terme, una decisió ètica, assumida des d'un marc determinat de convicció, les conseqüències de les quals afavoreixen uns i perjudiquen altres. *Aquesta activitat forma part: -Marxa Mundial per Pau i la No-violència a les Terres de l'Ebre.-Paquet-anticrisi. Jornades per escapar de la crisi, organitzat per Natros Decreixem, Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa, Casal Popular Panxampla, Grup de consum La Vianda. Amigues i amics de la UNESCO de TortosaC/ Teodor Gonzalez, 4343500 TortosaT. 637 73 28 51e-mail: unesco.tortosa@hotmail.com www.unescotortosa.org