El patrimoni industrial, un bé que cal preservar

Normalment entenem per patrimoni tot allò que ens pertany i que considerem de la nostra propietat. Puntualitzant una mica més, podem parlar de «tot allò que ens pertany» des d'un punt de vista material –habitatge, negoci– o bé des d'un punt de vista immaterial –sentiments, records–. Una nova aproximació ens permetrà distingir entre el patrimoni personal i el col·lectiu –la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura...–. És aquí on trobaríem el concepte de patrimoni cultural com allò, material o immaterial, que pertany a un col·lectiu de persones perquè és representatiu d'una determinada forma de ser, de pensar i/o d'actuar, o perquè permet explicar la seva història. El concepte de patrimoni cultural està universalment acceptat, especialment quan es tracta de béns materials. Ara bé, potser no és tan coneguda la consideració de l'activitat industrial com un element cultural. Les indústries, enteses com a sistemes de producció de béns que permeten satisfer necessitats humanes, també són un bé cultural, ja que representen diferents formes de fer i d'organitzar-se en els contextos històrics o socials. És per aquesta constatació que parlem del patrimoni industrial com a part integrant del patrimoni cultural.
El TICCIH (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial) assessora la Unesco en temes de patrimoni industrial. Des del voluntariat, les associacions i clubs Unesco d'arreu del país, coordinats per la seva federació, la FCACU, treballem també temes de patrimoni. A Sant Adrià de Besòs, per exemple, es defensa la conservació de la central elèctrica coneguda com les tres xemeneies com a patrimoni industrial català i també com a signe d'identitat de la ciutat. La consideració de patrimoni industrial rau, entre altres aspectes, en la seva originalitat constructiva i en el seu procés productiu, ja obsolet, típic de la segona meitat del segle passat. La instal·lació industrial permet, a més, explicar el procés d'industrialització de Sant Adrià i del Barcelonès Nord dels anys setanta, tant des del punt de vista tècnic com econòmic i social. Les tres xemeneies, més enllà de qui actualment ostenti la seva propietat econòmica, les hem de considerar nostres, de tots nosaltres, i és per això que treballem per conservar aquesta mostra de patrimoni industrial.
09/11/09 02:00 - roger hoyos (*)
(*) (Amics de la Unesco de Sant Adrià de Besòs - FCACU)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/99330.html