L'estat del món 2009

L’estat del món 2009
Fa quinze dies, en motiu del dia mundial del mediambient, varem publicar un article sobre la Carta de la Terra. Aquell mateix dia es va estrenar a nivell mundial la pel·lícula Home, un documental sobre la bellesa i a la vegada el fràgil equilibri del nostre planeta (es pot descarregar lliurement per internet). Aquell mateix dia es va presentar en català, l’ informe anual del Word Watch institute, L’estat del món 2009. Una traducció que ha estat possible gràcies a la col·laboració d’Unescocat. Hi ha una paraula que es desprèn d’aquest informe,i és el que m’agradaria transmetre en aquest petit article d’opinió. La paraula clau es “Esperança”. Ens queden deu anys per fer les coses correctament. Hi ha senyals positives que ens fan pensar que podríem tenir cura del nostre planeta i que els nostres descendents hi podrien viure en pau. Si fem el que cal en les properes dècades, nomes s’hauran de fer algunes adaptacions-migracions en poblacions de la costa, i els danys no seran greus. A Catalunya som líders referents en energies renovables. A l’informe es destaca que l’ecologia no es pot desvincular de la justícia social. Però el model energètic actual fa que l’energia sigui un bé de mercat que enriqueix a alguns, no és un model just. S’hauria de potenciar la microgeneració i la producció pública d’energia. Per altra banda hem de fer profunds canvis d’hàbits quotidians a nivell individual. Per exemple, el consum de carn produeix una cinquena part de les emissions que estan destruint la nostra casa i la salut. Els nostres avis menjaven carn una o dues vegades per setmana, la societat occidental emmalalteix per gula (colesterol, atacs de cor, diabetis…), ja que es consumeix carn unes deu vegades per setmana. La producció de cada quilo de carn ens costa 16.000 litres d’aigua, la dutxa d’un any. Per altra banda moren 25.000 persones cada dia principalment per desnutrició i falta d’aigua.
Hi ha alternatives, primer el canvi personal (el dejuni, la moderació, la consciència en nos-altres i en el que mengem), i la consciència de l’acte de responsabilitat del que comprem. La producció ecològica redueix considerablement la petjada ecològica dels aliments consumits, i el comerç just reparteix de forma equitativa els beneficis (sense explotació infantil ni injustícies laborals). Hem de deixar de consumir el món ara, pels nostres fills, estem a temps, nomes depèn de nosaltres.
(Escrit per Daniel Turon) Article publicat al diari provincial: la Veu de l'ebre 19.06.2009