Us volem convidar a visitar aquesta revista editada a la comunitat Valenciana,
Link a la revista
sábado, 15 de agosto de 2009
miércoles, 12 de agosto de 2009
Pluja d estrelles/Perseidas
ens acabem d enterar de una fenomen que per la seva bellesa extraordinària sempre
ens conmou, any rere any...és la pluja d estrelles...
en l any internacional de l astronomia declarat per la Unesco.
Oficialment el fenomen es diu Perseidas i es donarà avui entre les 19 i 22 de la nit...
espero que ho disfruteu,
sino l any vinent tenim una altra oportunitat...
en tot cas cada dia és un bon moment de mirar el cel
pluja d estelles
Any internacional de l astronomia
ens conmou, any rere any...és la pluja d estrelles...
en l any internacional de l astronomia declarat per la Unesco.
Oficialment el fenomen es diu Perseidas i es donarà avui entre les 19 i 22 de la nit...
espero que ho disfruteu,
sino l any vinent tenim una altra oportunitat...
en tot cas cada dia és un bon moment de mirar el cel
pluja d estelles
Any internacional de l astronomia
martes, 11 de agosto de 2009
Fes servir la teva llibertat per a defensar la nostra
Birmania es troba governada per una dictadura militar des de 1962.
Regit per una Junta Militar que, després de negar-se a reconèixer els resultats de les eleccions de 1990, exerceix una forta repressió sobre els grups opositors al règim i està acusat de violar els drets de les minories ètniques.
Aung San Suu Kyi opositora al règim, líder de la Lliga Nacional per la Democràcia i premi Nobel de la Pau el 1991 va aconseguir el suport de la majoria dels birmans, però els militars no van donar validesa a l’escrutini i retenen la líder opositora fins avui.
Més de 45 anys de violació dels Drets Humans i de veus silenciades. La veu de les dones birmanes es fa palesa de manera contundent a través de les seves paraules impreses en aquest llibre.
Relats de dones valentes, defensores de la vida i de la pau, relats de fermesa davant la gran injustícia.
Elles, les dones birmanes, mostren compassió per l’enemic, persistència, fortalesa. No poden fer ressò de les seves vivències “en la terra muda de Birmània” perquè es troben a l’exili, a les presons i als camps de refugiats i en cas de que la seva veu se senti, el règim, la farà callar de mala manera.
Els relats recollits en aquest llibre han estat escrits, dictats o lliurats i posteriorment recopilats i traduïts per tal de propagar aquelles històries inhumanes que no haurien d’existir i què ara, minut a minut estan succeint a diversos racons del món.
En aquestes veus s’hi poden trobar anhels de llibertat, somnis de democràcia, crits de socors, malsons viscuts en carn i ossos o relats tràgics de tortures, assassinats i violacions, però sobretot, una força immensa de lluita per les llibertats i un sentiment de futur esperançador.
Dones...organitzades en associacions, sindicats, etc. Dones...amb una gran consciència de comunitat, amb lluita activa, formant-se a les fronteres per tal de salvar vides, educar als seus fills, esperant als seus marits, treballant per la construcció del seu país.
Per acabar amb paraules d’Aung San Suu Kyi “En la terra muda de Birmània la llibertat és un terrabastall que els mentiders no poden imitar i cap crit pot ofegar”.
Després d’haver llegit aquestes històries m’he sentit amb la responsabilitat de fer servir la meva llibertat per a defensar la de les dones que no la tenen. Passa-ho.
Més informació i activisme:
http://birmaniaporlapaz.org/jml/
Alba Pallisé
Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa.
martes, 4 de agosto de 2009
Entrar a la Unesco
Article publiat al Punt 03/08/09 02:00 - félix martí (*)
Les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals El govern del món encara no s'exerceix des de la base, és a dir, des de la ciutadania de tots els pobles. Actualment, les estructures internacionals estan controlades per representants de 192 estats membres de les Nacions Unides, i molt especialment pels delegats dels quinze que són membres del Consell de Seguretat. La democràcia global serà possible quan la majoria d'estats del món siguin governats amb criteris democràtics i quan es consolidin règims decididament favorables als drets humans tant individuals com col·lectius.
La Unesco, des de la seva creació, l'any 1946, com a espai global de col·laboració en els camps de l'educació, la ciència i la cultura, ja va preveure la importància de la participació ciutadana amb un disseny institucional que no havia de ser acaparat pels representants polítics dels estats membres. A l'inici aquest criteri va permetre que les seves conferències generals fossin esdeveniments d'alt nivell intel·lectual i de real col·laboració intercultural. Amb el mateix desig d'obrir-se a les societats civils de tots els països, va proposar l'experiència de les associacions d'Amics de la Unesco, que esdevindrien interlocutors privilegiats de l'organització. Amb el pas dels anys, més aviat han guanyat terreny els funcionaris polítics i la politització excessiva, però moltes veus reclamen reformes que permetin desenvolupar l'esperit original. Les associacions i centres Unesco canalitzen actualment amb noves energies l'evolució cap a formes més reeixides de participació democràtica.
Als països de llengua i cultura catalanes, després d'aventures pioneres com ara la creació en plena dictadura franquista del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i les seves antenes a altres ciutats, l'any 1984 es va fundar la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco. Al cap de molt poc temps es creava a Madrid la Federación Española de Clubs Unesco, amb la pretensió d'esdevenir una estructura única per a tots els territoris de l'Estat. La federació catalana sempre ha defensat la seva independència explicant que les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals. La qualitat de la feina que fan les vint associacions Unesco catalanes amb el suport tècnic del Centre Unesco de Catalunya ha demostrat l'encert d'haver creat una entitat d'àmbit català que actualment ja és una referència internacional. Molts catalans exerceixen la ciutadania global entrant a la Unesco.
(*) Expresident de la FCACU
Les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals El govern del món encara no s'exerceix des de la base, és a dir, des de la ciutadania de tots els pobles. Actualment, les estructures internacionals estan controlades per representants de 192 estats membres de les Nacions Unides, i molt especialment pels delegats dels quinze que són membres del Consell de Seguretat. La democràcia global serà possible quan la majoria d'estats del món siguin governats amb criteris democràtics i quan es consolidin règims decididament favorables als drets humans tant individuals com col·lectius.
La Unesco, des de la seva creació, l'any 1946, com a espai global de col·laboració en els camps de l'educació, la ciència i la cultura, ja va preveure la importància de la participació ciutadana amb un disseny institucional que no havia de ser acaparat pels representants polítics dels estats membres. A l'inici aquest criteri va permetre que les seves conferències generals fossin esdeveniments d'alt nivell intel·lectual i de real col·laboració intercultural. Amb el mateix desig d'obrir-se a les societats civils de tots els països, va proposar l'experiència de les associacions d'Amics de la Unesco, que esdevindrien interlocutors privilegiats de l'organització. Amb el pas dels anys, més aviat han guanyat terreny els funcionaris polítics i la politització excessiva, però moltes veus reclamen reformes que permetin desenvolupar l'esperit original. Les associacions i centres Unesco canalitzen actualment amb noves energies l'evolució cap a formes més reeixides de participació democràtica.
Als països de llengua i cultura catalanes, després d'aventures pioneres com ara la creació en plena dictadura franquista del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i les seves antenes a altres ciutats, l'any 1984 es va fundar la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco. Al cap de molt poc temps es creava a Madrid la Federación Española de Clubs Unesco, amb la pretensió d'esdevenir una estructura única per a tots els territoris de l'Estat. La federació catalana sempre ha defensat la seva independència explicant que les organitzacions no governamentals no cal que s'estructurin copiant les demarcacions estatals. La qualitat de la feina que fan les vint associacions Unesco catalanes amb el suport tècnic del Centre Unesco de Catalunya ha demostrat l'encert d'haver creat una entitat d'àmbit català que actualment ja és una referència internacional. Molts catalans exerceixen la ciutadania global entrant a la Unesco.
(*) Expresident de la FCACU
La Unesco, Catalunya i el món
Article publicat al Punt 20/07/09 02:00 - miquel àngel essomba (*)
Cal fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat Catalunya té un pes específic a la Unesco que resulta un exemple en l'àmbit internacional. I des del Centre Unesco de Catalunya hi aportem el nostre gra de sorra perquè això esdevingui possible, bé sigui com a membre fundador del selecte Col·legi de Centres Internacionalment Reconeguts –només deu a tot el món– o bé a partir de la gestió de projectes de la Unesco d'abast internacional.
La Unesco, però, és una peça més en el complex engranatge d'un sistema de relacions exteriors d'un país sense estat com el nostre, el qual ha de doblar els esforços per explicar-se al món a partir d'una aliança estratègica entre els poders públics i la societat civil. Necessitem, per tant, una narrativa i un projecte polític que permeti desenvolupar una trama integrada de voluntats per projectar Catalunya al món.
Des del nostre punt de vista, Catalunya pot aportar el relat de la gestió de la diversitat. Disposem d'un sistema educatiu en català per a un país que és multilingüe, i això no ha generat confrontació social. També cal recordar que Catalunya ha disposat d'una transversalitat i d'un ascensor social prou evidents. Els fills i els néts dels que van arribar amb una simple maleta sota el braç fa mig segle han progressat econòmicament de manera considerable.
Podríem fer una llarga llista, posant-hi exemples relatius al gènere, a la diversitat cultural, a l'orientació sexual i als nous models familiars, al món rural, que demostren que som un país amb bons models de gestió. I això, en un planeta en constant transformació, immers en una crisi econòmica, i havent de fer front als problemes derivats de la globalització cultural, és un gran punt a favor. Finlàndia ens explica com s'ha d'educar a l'escola i com es fabriquen els millors mòbils; Irlanda fins fa ben poc ens mostrava com en deu anys ha estat capaç de fer remuntar una economia primària... i Catalunya pot explicar al món com gestionar la diversitat.
Per aconseguir-ho, però, la narrativa ha d'anar acompanyada d'un projecte polític. I vulguem o no, el marge de maniobra és escàs. La Generalitat no pot fer com el govern estatal, perquè no tenim ni el finançament adequat ni un estat al darrere. Per tant, s'ha d'anar a buscar la singularitat que permeti una projecció de Catalunya que s'hauria de centrar, com hem dit, a fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat.
(*) Director del Centre Unesco de Catalunya - Unescocat (FCACU)
Cal fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat Catalunya té un pes específic a la Unesco que resulta un exemple en l'àmbit internacional. I des del Centre Unesco de Catalunya hi aportem el nostre gra de sorra perquè això esdevingui possible, bé sigui com a membre fundador del selecte Col·legi de Centres Internacionalment Reconeguts –només deu a tot el món– o bé a partir de la gestió de projectes de la Unesco d'abast internacional.
La Unesco, però, és una peça més en el complex engranatge d'un sistema de relacions exteriors d'un país sense estat com el nostre, el qual ha de doblar els esforços per explicar-se al món a partir d'una aliança estratègica entre els poders públics i la societat civil. Necessitem, per tant, una narrativa i un projecte polític que permeti desenvolupar una trama integrada de voluntats per projectar Catalunya al món.
Des del nostre punt de vista, Catalunya pot aportar el relat de la gestió de la diversitat. Disposem d'un sistema educatiu en català per a un país que és multilingüe, i això no ha generat confrontació social. També cal recordar que Catalunya ha disposat d'una transversalitat i d'un ascensor social prou evidents. Els fills i els néts dels que van arribar amb una simple maleta sota el braç fa mig segle han progressat econòmicament de manera considerable.
Podríem fer una llarga llista, posant-hi exemples relatius al gènere, a la diversitat cultural, a l'orientació sexual i als nous models familiars, al món rural, que demostren que som un país amb bons models de gestió. I això, en un planeta en constant transformació, immers en una crisi econòmica, i havent de fer front als problemes derivats de la globalització cultural, és un gran punt a favor. Finlàndia ens explica com s'ha d'educar a l'escola i com es fabriquen els millors mòbils; Irlanda fins fa ben poc ens mostrava com en deu anys ha estat capaç de fer remuntar una economia primària... i Catalunya pot explicar al món com gestionar la diversitat.
Per aconseguir-ho, però, la narrativa ha d'anar acompanyada d'un projecte polític. I vulguem o no, el marge de maniobra és escàs. La Generalitat no pot fer com el govern estatal, perquè no tenim ni el finançament adequat ni un estat al darrere. Per tant, s'ha d'anar a buscar la singularitat que permeti una projecció de Catalunya que s'hauria de centrar, com hem dit, a fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat.
(*) Director del Centre Unesco de Catalunya - Unescocat (FCACU)
La FCACU fa 25 anys
Article publicat al Punt 06/07/09 02:00 - mª dolors reig
Un club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits La Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco (FCACU) neix l'any 1984 per tal de facilitar la trobada entre els clubs i associacions Unesco dels Països Catalans i ajudar a crear-ne de nous. Actualment, la Federació aplega una vintena d'entitats que tenen com a objectius principals: fomentar el coneixement de la Unesco en el seu àmbit geogràfic d'actuació, i ser ambaixadors de la llengua i la cultura catalanes arreu, i sobretot dins el món Unesco.
L'organització de la FCACU és similar a la de les seves associacions membres. Té un consell directiu format per persones procedents de les associacions federades; a principis de la primavera es fa l'assemblea general ordinària i a la tardor s'organitza una trobada d'intercanvi d'experiències. Ambdues cites anuals es fan rotatòriament en les diferents poblacions on hi ha associacions Unesco, això facilita el coneixement del territori i la seva varietat i riquesa cultural.
Els membres actius de la FCACU estan escampats pels Països Catalans: Alcoi, Alaior, Barcelona –associació degana de la FCACU i a la península, va néixer el 1960–, el Garraf, el Masnou, el Prat de Llobregat, Girona, Igualada, la Garriga, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Palafrugell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Tortosa, Tossa de Mar i Valldoreix-Sant Cugat del Vallès. A més del Centre Unesco de Catalunya i l'Audir, l'única associació temàtica, pel diàleg interreligiós, la FCACU té dos membres associats, a Porto i a Bilbao, i pertany a la Federació Europea d'Associacions i Clubs Unesco.
Els temes de què tractem són els propis de la Unesco, agrupats entorn d'educació, cultura i patrimoni, ciència i medi, cooperació i solidaritat, i diàleg interreligiós. Per tal de facilitar el coneixement mutu, propiciar l'intercanvi d'informació i fomentar el desenvolupament de projectes comuns, la Federació organitza trobades de l'anomenada xarxa civil Unesco: associacions i clubs, biblioteques, càtedres i escoles.
Una associació o club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits: per tal que els altres vegin què fem i perquè nosaltres puguem saber què fan els altres. La celebració del 25è aniversari de la Federació ha de significar un eixamplament d'aquesta obertura. És per això que quinzenalment ens trobareu en aquesta secció. Volem que la Plaça Major us ajudi a conèixer millor la FCACU i ens permeti compartir amb vosaltres anhels, desitjos, projectes i realitats.
(*) Presidenta de la FCACU
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/54895-la-fcacu-fa-25-anys.html
Un club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits La Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco (FCACU) neix l'any 1984 per tal de facilitar la trobada entre els clubs i associacions Unesco dels Països Catalans i ajudar a crear-ne de nous. Actualment, la Federació aplega una vintena d'entitats que tenen com a objectius principals: fomentar el coneixement de la Unesco en el seu àmbit geogràfic d'actuació, i ser ambaixadors de la llengua i la cultura catalanes arreu, i sobretot dins el món Unesco.
L'organització de la FCACU és similar a la de les seves associacions membres. Té un consell directiu format per persones procedents de les associacions federades; a principis de la primavera es fa l'assemblea general ordinària i a la tardor s'organitza una trobada d'intercanvi d'experiències. Ambdues cites anuals es fan rotatòriament en les diferents poblacions on hi ha associacions Unesco, això facilita el coneixement del territori i la seva varietat i riquesa cultural.
Els membres actius de la FCACU estan escampats pels Països Catalans: Alcoi, Alaior, Barcelona –associació degana de la FCACU i a la península, va néixer el 1960–, el Garraf, el Masnou, el Prat de Llobregat, Girona, Igualada, la Garriga, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Palafrugell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Tortosa, Tossa de Mar i Valldoreix-Sant Cugat del Vallès. A més del Centre Unesco de Catalunya i l'Audir, l'única associació temàtica, pel diàleg interreligiós, la FCACU té dos membres associats, a Porto i a Bilbao, i pertany a la Federació Europea d'Associacions i Clubs Unesco.
Els temes de què tractem són els propis de la Unesco, agrupats entorn d'educació, cultura i patrimoni, ciència i medi, cooperació i solidaritat, i diàleg interreligiós. Per tal de facilitar el coneixement mutu, propiciar l'intercanvi d'informació i fomentar el desenvolupament de projectes comuns, la Federació organitza trobades de l'anomenada xarxa civil Unesco: associacions i clubs, biblioteques, càtedres i escoles.
Una associació o club Unesco és una finestra oberta al món amb dos sentits: per tal que els altres vegin què fem i perquè nosaltres puguem saber què fan els altres. La celebració del 25è aniversari de la Federació ha de significar un eixamplament d'aquesta obertura. És per això que quinzenalment ens trobareu en aquesta secció. Volem que la Plaça Major us ajudi a conèixer millor la FCACU i ens permeti compartir amb vosaltres anhels, desitjos, projectes i realitats.
(*) Presidenta de la FCACU
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/54895-la-fcacu-fa-25-anys.html
Articles al punt
Es publicaran a través de la FCACU una serie d articles al PUNT(els anirem publicant al Blog),
Es publicaran quinzenalment, els dilluns, dins la secció Opinió, a la columna: “Plaça Major” de totes les edicions de El Punt.
DATES 2009
Dilluns 6 i 20 de juliol
Dilluns 3, 17 i 31 d’agost
Dilluns 14 i 28 de setembre
Dilluns 5 (Dia del professorat), 12 i 26 d’octubre
Dilluns 9, 16 (Dia de la UNESCO) i 23 de novembre
Dilluns 7 i 21 de desembre
DATES 2010
Dilluns 4 i 18 de gener
Dilluns 1 i 15 de febrer
Dilluns 1 i 15 de març
Dilluns 12 i 26 d’abril
Dilluns 10 i 24 de maig
Dilluns 7 i 21 de juny
Es publicaran quinzenalment, els dilluns, dins la secció Opinió, a la columna: “Plaça Major” de totes les edicions de El Punt.
DATES 2009
Dilluns 6 i 20 de juliol
Dilluns 3, 17 i 31 d’agost
Dilluns 14 i 28 de setembre
Dilluns 5 (Dia del professorat), 12 i 26 d’octubre
Dilluns 9, 16 (Dia de la UNESCO) i 23 de novembre
Dilluns 7 i 21 de desembre
DATES 2010
Dilluns 4 i 18 de gener
Dilluns 1 i 15 de febrer
Dilluns 1 i 15 de març
Dilluns 12 i 26 d’abril
Dilluns 10 i 24 de maig
Dilluns 7 i 21 de juny
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Entradas
