La Unesco, Catalunya i el món

Article publicat al Punt 20/07/09 02:00 - miquel àngel essomba (*)

Cal fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat Catalunya té un pes específic a la Unesco que resulta un exemple en l'àmbit internacional. I des del Centre Unesco de Catalunya hi aportem el nostre gra de sorra perquè això esdevingui possible, bé sigui com a membre fundador del selecte Col·legi de Centres Internacionalment Reconeguts –només deu a tot el món– o bé a partir de la gestió de projectes de la Unesco d'abast internacional.

La Unesco, però, és una peça més en el complex engranatge d'un sistema de relacions exteriors d'un país sense estat com el nostre, el qual ha de doblar els esforços per explicar-se al món a partir d'una aliança estratègica entre els poders públics i la societat civil. Necessitem, per tant, una narrativa i un projecte polític que permeti desenvolupar una trama integrada de voluntats per projectar Catalunya al món.

Des del nostre punt de vista, Catalunya pot aportar el relat de la gestió de la diversitat. Disposem d'un sistema educatiu en català per a un país que és multilingüe, i això no ha generat confrontació social. També cal recordar que Catalunya ha disposat d'una transversalitat i d'un ascensor social prou evidents. Els fills i els néts dels que van arribar amb una simple maleta sota el braç fa mig segle han progressat econòmicament de manera considerable.

Podríem fer una llarga llista, posant-hi exemples relatius al gènere, a la diversitat cultural, a l'orientació sexual i als nous models familiars, al món rural, que demostren que som un país amb bons models de gestió. I això, en un planeta en constant transformació, immers en una crisi econòmica, i havent de fer front als problemes derivats de la globalització cultural, és un gran punt a favor. Finlàndia ens explica com s'ha d'educar a l'escola i com es fabriquen els millors mòbils; Irlanda fins fa ben poc ens mostrava com en deu anys ha estat capaç de fer remuntar una economia primària... i Catalunya pot explicar al món com gestionar la diversitat.

Per aconseguir-ho, però, la narrativa ha d'anar acompanyada d'un projecte polític. I vulguem o no, el marge de maniobra és escàs. La Generalitat no pot fer com el govern estatal, perquè no tenim ni el finançament adequat ni un estat al darrere. Per tant, s'ha d'anar a buscar la singularitat que permeti una projecció de Catalunya que s'hauria de centrar, com hem dit, a fer de Catalunya el mirall mundial de la gestió de la diversitat.

(*) Director del Centre Unesco de Catalunya - Unescocat (FCACU)