La Unesco i la diversitat cultural

Tal dia com avui de l'any 1946 naixia la Unesco. Des dels inicis de la creació de la Unesco es va plantejar una disjuntiva: la composició d'aquest organisme internacional havia d'estar integrada per artistes, científics, representants de l'educació, la ciència i la cultura, professors universitaris...? És a dir, per intel·lectuals o per polítics? Com que es va veure que si no hi havia representants dels estats l'organització tindria molt poca força, es va optar per un compromís: els estats nomenarien els seus representants, però aquests haurien de ser preferentment persones amb un perfil intel·lectual.
Paral·lelament, però, a la representació política, la societat civil va anar constituint associacions Unesco que de manera generosa i altruista es convertien en els grans difusors dels principis i la filosofia de la Unesco. Quan aquesta societat civil va decidir crear una Federació Mundial d'Associacions i Clubs Unesco, les pressions dels governs i els interessos més o menys corporatius van promoure que a la Federació Mundial només hi poguessin tenir cabuda les federacions nacionals i no els clubs i associacions directament.
El 1983, Amics de la Unesco de Barcelona va ser el marc de la trobada preparatòria de la primera reunió de la federació mundial. Aquesta s'havia de fer el 1984 a Sendai, Japó, perquè en aquesta ciutat va néixer la primera associació Unesco l'any 1947.
Donat el canvi de model que establia que, en lloc d'associacions, la federació mundial només acceptés federacions, Amics de la Unesco de Barcelona va impulsar la creació ràpidament de la FCACU. Però tampoc així va ser acceptada i va ser l'espanyola, constituïda més tard, la que va assumir la representació a la federació mundial. Finalment, les federacions nacionals acabaren essent federacions estatals.
Els esforços i els arguments de Víctor Hurtado, aleshores president d'Amics de la Unesco de Barcelona, per tal que en aquest organisme civil estiguessin representades les cultures i els pobles no han servit de res fins al moment present. Espanya, primer, França i altres països, després, s'han oposat totalment a aquesta representació civil de la diversitat cultural.
Quan el 2001 es crea la Federació Europea, es torna a produir la mateixa incongruència: la Federació Catalana, impulsora de la creació de la Federació Europea, és acceptada simplement com a membre associat.16/11/09 http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/100897.html

Malgrat el fracàs de representació de la diversitat des del punt de vista de les organitzacions civils de què parlàvem a l'article d'ahir, la Unesco ha fet i està fent una tasca extraordinària per donar a conèixer la diversitat cultural a través de diferents instruments.
El primer pas és el que ha fet de la Unesco un organisme d'alt reconeixement internacional: les declaracions de Patrimoni de la Humanitat que començaren el 1972. Una comissió d'experts nomenats per la Unesco es reuneix cada any per estudiar les propostes dels governs estatals i proclamar Patrimoni de la Humanitat Cultural i Natural i, des del 2001, també es proclama Patrimoni Oral i Immaterial, com és la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. Els governs estatals hi tenen un gran interès pel prestigi i el reconeixement mundial a la cultura que representen i per raons econòmiques, ja que aquests nomenaments atreuen un turisme cultural d'alta qualitat. A canvi, els països es comprometen a mantenir i protegir els béns així reconeguts i si no ho fan poden ser desclassificats.
El segon pas es produeix a Mèxic el 1982 amb la definició del que s'entén per diversitat cultural. Faran falta, però, quasi 20 anys perquè aquesta sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat (2001). La polèmica esclata perquè en el seu capítol 2, apartat 2, reconeix que els béns culturals són diferents d'altres béns (mercaderies) i, per tant, poden ser objecte d'especial protecció. Aquí hi jugaren els interessos de les grans indústries culturals, com Hollywood, que s'hi oposà frontalment, i França, que es convertí en una defensora a ultrança de la diversitat, malgrat les dificultats que té per reconèixer-la dins de les pròpies fronteres. La Unesco assumeix com a funció pròpia promoure el reconeixement d'aquesta diversitat cultural.
Un tercer capítol són les exposicions mundials i, a partir del Fòrum de les Cultures de Barcelona, les possibilitats que obren aquests fòrums, que poden tenir un format més flexible de projecció de la diversitat que les costoses exposicions mundials.
Koichiro Matsuura, exdirector general de la Unesco, expressava el 2004 l'aparició d'un nou analfabetisme sobre la diversitat cultural i, per tant, la necessitat d'una nova alfabetització, acció que Amics de la Unesco de Barcelona estem duent a terme intensament des de 1988 amb el programa Altaveu de les cultures, amb el qual fem una mitjana de 350 conferències cada any.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/103324.html
17/11/09 02:00 - josep m. samaranch (*)

(*) Amics de la Unesco de Barcelona - FCACU