35 CONFERÈNCIA GENERAL DE LA UNESCO, PARÍS

El passat mes d'octubre es va celebrar a París, la 35a Conferència General de la UNESCO. Aquest organisme internacional, del qual formen part 191 estats membres, compta amb Catalunya com a membre associat en la categoria de nacions sense estat. Aquesta reunió va tenir lloc entre el 6 i el 23 d'octubre i se celebra cada 2 anys a la seu de la UNESCO, a París. En Daniel Turon i l'Alba Pallisé, representants d'Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa, i de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, vam poder assistir a les últimes sessions, en què es varen llegir les conclusions de les diferents àrees d'actuació (educació, cultura, comunicació i informació i ciència). Per una banda, vam poder presenciar l'acte de clausura de la direcció del Sr. Matsuura en el que se li va oferir un homenatge per la feina feta en els 9 anys de lideratge d'aquest organisme. Es va posar de relleu, entre d'altres, l'aplicació del concepte japonès “WA” (treball harmònic). També es va reconèixer la seva gran passió pel poble africà i totes les accions dutes a terme en aquest continent. D'altra banda, vam poder assistir a un acte tan entranyable com la cerimònia d'investidura de la nova Directora General, la Sra. Irina Bukova. La diplomàtica búlgara, va destacar en el seu discurs, la importància de l'accés d'una dona a aquest càrrec per primera vegada en la història de la UNESCO, i va remarcar com a rellevant l'accés de les dones als alts càrrecs de direcció com a gran aportació necessària per a la humanitat . Ens va parlar amb entusiasme d'un nou humanisme capaç d'engendrar una nova era regida pels valors de la Pau i la Equitat. Alhora es va comprometre a seguir treballant per a la reforma de la ONU, i a elaborar nous processos de gestió i de presa de decisions en el si de l'organització. Entre les conclusions podem destacar algunes decisions preses en aquesta Conferència General: la constitució d'un grup d'experts per tal d'estudiar la possibilitat de canviar el deute extern per inversió en educació, reforçar les accions dirigides a la igualtat de gènere amb un Centre a Àfrica i la construcció del primer centre UNESCO a Àsia, concretament a l'Índia, que portaria el nom de Mahatma Gandhi, i difondria els valors de la Cultura de Pau i la no violència, filosofia actualment en procés d'esdevenir Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Alba Pallisé Piñol ( article publicat a "la veu de l'Ebre") Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa

“Un nou humanisme capaç d'engendrar una nova era regida pels valors de la Pau i la Equitat”.











L'hometange al Sr. Matsuura , portava un vestit tipic africà.






Música tradicional japonesa:








Nosaltres:

La UNESCO més ecològica:

Algunes obres d'art a la UNESCO:

Sales de treball :

La sala principal, amb les delegacions oficials:

Fixeu-vos en el detall:

La cerimònia d'investidura de la nova Directora General, la Sra. Irina Bukova.

Filosofia a l'adolescència

Sovint s'atorga a la filosofia la funció d'aprenentatge del raonament. Sembla haver-hi aquí un miratge, que es pot revisar. Altres matèries potser semblarien més adequades per desenvolupar les capacitats lògiques i analítiques dels alumnes. Penseu en les matemàtiques, que ofereixen una educació intel·lectual rigorosa, mitjançant la pràctica en construcció de proves del que pot semblar evident. També podem remarcar el poder educatiu de la gramàtica, en particular del grec o el llatí. La reflexió filosòfica quedaria deslluïda davant d'aquests ferms instruments d'anàlisi lògica. La funció essencial de la filosofia a secundària tracta més aviat de l'aproximació crítica als sistemes de coneixement i valors. La filosofia no es limita a cap ítem de matèria curricular, en el qual trobar-hi parts del seu contingut. La força pedagògica de la filosofia es troba simultàniament en les estructures crítiques que ensenya a utilitzar i en el contingut cognoscitiu que proposa.
L'estudi de la filosofia proporciona, d'una banda, la facultat de criticar la cultura pròpia, un recurs valuós per al desenvolupament de la personalitat emergent. Certament ha de ser gestionada amb precaució: qüestionar sistemes de valors, estructures epistemològiques i morals, no és cap activitat innocent a l'edat de la consolidació de la personalitat. Seria oportú familiaritzar els infants i adolescents a la pràctica filosòfica del qüestionar-se, en lloc d'introduir-la de manera abrupta i relativament tard en el procés educatiu. D'altra banda, hi ha el perill que la crítica del coneixement pugui emprar-se per mantenir tendències etnocentristes quan es dirigeix cap a idees o creences que difereixen de les dels estudiants. La filosofia ha de fer sempre una fervent autocrítica cultural. Si la crítica es dirigís cap a fora, deixaria de ser un instrument d'obertura per esdevenir un mur cultural, que propiciés tota mena d'autoritarismes i fanatismes. Els filòsofs que, per la seva essència, són portadors d'una càrrega de llibertat, tanmateix poden estar al servei dels pitjors sistemes totalitaris.
La força cultural i cognitiva de la filosofia es fa palesa en l'ajut que suposa per a la desconstrucció crítica dels nostres estereotips, i ens mostra així com continuar qüestionant l'estructura i ètica del nostre posicionament en el món.
(*) Secretari general de la Federació Internacional de les Societats de Filosofia i expert de la Unesco (www.unesco.org/shs/philosophy).
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/105125.html

La Unesco i la diversitat cultural

Tal dia com avui de l'any 1946 naixia la Unesco. Des dels inicis de la creació de la Unesco es va plantejar una disjuntiva: la composició d'aquest organisme internacional havia d'estar integrada per artistes, científics, representants de l'educació, la ciència i la cultura, professors universitaris...? És a dir, per intel·lectuals o per polítics? Com que es va veure que si no hi havia representants dels estats l'organització tindria molt poca força, es va optar per un compromís: els estats nomenarien els seus representants, però aquests haurien de ser preferentment persones amb un perfil intel·lectual.
Paral·lelament, però, a la representació política, la societat civil va anar constituint associacions Unesco que de manera generosa i altruista es convertien en els grans difusors dels principis i la filosofia de la Unesco. Quan aquesta societat civil va decidir crear una Federació Mundial d'Associacions i Clubs Unesco, les pressions dels governs i els interessos més o menys corporatius van promoure que a la Federació Mundial només hi poguessin tenir cabuda les federacions nacionals i no els clubs i associacions directament.
El 1983, Amics de la Unesco de Barcelona va ser el marc de la trobada preparatòria de la primera reunió de la federació mundial. Aquesta s'havia de fer el 1984 a Sendai, Japó, perquè en aquesta ciutat va néixer la primera associació Unesco l'any 1947.
Donat el canvi de model que establia que, en lloc d'associacions, la federació mundial només acceptés federacions, Amics de la Unesco de Barcelona va impulsar la creació ràpidament de la FCACU. Però tampoc així va ser acceptada i va ser l'espanyola, constituïda més tard, la que va assumir la representació a la federació mundial. Finalment, les federacions nacionals acabaren essent federacions estatals.
Els esforços i els arguments de Víctor Hurtado, aleshores president d'Amics de la Unesco de Barcelona, per tal que en aquest organisme civil estiguessin representades les cultures i els pobles no han servit de res fins al moment present. Espanya, primer, França i altres països, després, s'han oposat totalment a aquesta representació civil de la diversitat cultural.
Quan el 2001 es crea la Federació Europea, es torna a produir la mateixa incongruència: la Federació Catalana, impulsora de la creació de la Federació Europea, és acceptada simplement com a membre associat.16/11/09 http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/100897.html

Malgrat el fracàs de representació de la diversitat des del punt de vista de les organitzacions civils de què parlàvem a l'article d'ahir, la Unesco ha fet i està fent una tasca extraordinària per donar a conèixer la diversitat cultural a través de diferents instruments.
El primer pas és el que ha fet de la Unesco un organisme d'alt reconeixement internacional: les declaracions de Patrimoni de la Humanitat que començaren el 1972. Una comissió d'experts nomenats per la Unesco es reuneix cada any per estudiar les propostes dels governs estatals i proclamar Patrimoni de la Humanitat Cultural i Natural i, des del 2001, també es proclama Patrimoni Oral i Immaterial, com és la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. Els governs estatals hi tenen un gran interès pel prestigi i el reconeixement mundial a la cultura que representen i per raons econòmiques, ja que aquests nomenaments atreuen un turisme cultural d'alta qualitat. A canvi, els països es comprometen a mantenir i protegir els béns així reconeguts i si no ho fan poden ser desclassificats.
El segon pas es produeix a Mèxic el 1982 amb la definició del que s'entén per diversitat cultural. Faran falta, però, quasi 20 anys perquè aquesta sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat (2001). La polèmica esclata perquè en el seu capítol 2, apartat 2, reconeix que els béns culturals són diferents d'altres béns (mercaderies) i, per tant, poden ser objecte d'especial protecció. Aquí hi jugaren els interessos de les grans indústries culturals, com Hollywood, que s'hi oposà frontalment, i França, que es convertí en una defensora a ultrança de la diversitat, malgrat les dificultats que té per reconèixer-la dins de les pròpies fronteres. La Unesco assumeix com a funció pròpia promoure el reconeixement d'aquesta diversitat cultural.
Un tercer capítol són les exposicions mundials i, a partir del Fòrum de les Cultures de Barcelona, les possibilitats que obren aquests fòrums, que poden tenir un format més flexible de projecció de la diversitat que les costoses exposicions mundials.
Koichiro Matsuura, exdirector general de la Unesco, expressava el 2004 l'aparició d'un nou analfabetisme sobre la diversitat cultural i, per tant, la necessitat d'una nova alfabetització, acció que Amics de la Unesco de Barcelona estem duent a terme intensament des de 1988 amb el programa Altaveu de les cultures, amb el qual fem una mitjana de 350 conferències cada any.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/103324.html
17/11/09 02:00 - josep m. samaranch (*)

(*) Amics de la Unesco de Barcelona - FCACU

El patrimoni industrial, un bé que cal preservar

Normalment entenem per patrimoni tot allò que ens pertany i que considerem de la nostra propietat. Puntualitzant una mica més, podem parlar de «tot allò que ens pertany» des d'un punt de vista material –habitatge, negoci– o bé des d'un punt de vista immaterial –sentiments, records–. Una nova aproximació ens permetrà distingir entre el patrimoni personal i el col·lectiu –la nostra llengua, la nostra història, la nostra cultura...–. És aquí on trobaríem el concepte de patrimoni cultural com allò, material o immaterial, que pertany a un col·lectiu de persones perquè és representatiu d'una determinada forma de ser, de pensar i/o d'actuar, o perquè permet explicar la seva història. El concepte de patrimoni cultural està universalment acceptat, especialment quan es tracta de béns materials. Ara bé, potser no és tan coneguda la consideració de l'activitat industrial com un element cultural. Les indústries, enteses com a sistemes de producció de béns que permeten satisfer necessitats humanes, també són un bé cultural, ja que representen diferents formes de fer i d'organitzar-se en els contextos històrics o socials. És per aquesta constatació que parlem del patrimoni industrial com a part integrant del patrimoni cultural.
El TICCIH (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial) assessora la Unesco en temes de patrimoni industrial. Des del voluntariat, les associacions i clubs Unesco d'arreu del país, coordinats per la seva federació, la FCACU, treballem també temes de patrimoni. A Sant Adrià de Besòs, per exemple, es defensa la conservació de la central elèctrica coneguda com les tres xemeneies com a patrimoni industrial català i també com a signe d'identitat de la ciutat. La consideració de patrimoni industrial rau, entre altres aspectes, en la seva originalitat constructiva i en el seu procés productiu, ja obsolet, típic de la segona meitat del segle passat. La instal·lació industrial permet, a més, explicar el procés d'industrialització de Sant Adrià i del Barcelonès Nord dels anys setanta, tant des del punt de vista tècnic com econòmic i social. Les tres xemeneies, més enllà de qui actualment ostenti la seva propietat econòmica, les hem de considerar nostres, de tots nosaltres, i és per això que treballem per conservar aquesta mostra de patrimoni industrial.
09/11/09 02:00 - roger hoyos (*)
(*) (Amics de la Unesco de Sant Adrià de Besòs - FCACU)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/99330.html

Escoltar l'altri i enraonar

Citar les excel·lències del diàleg interreligiós –com per exemple, la seva discreta però efectiva contribució a la millora de la convivència i a la prevenció de molts conflictes– no vol dir idealitzar les religions ni permetre l'abús mercantilista que corromp el sentit noble de la recerca espiritual. No es tracta de l'autocomplaença, ni de falsejar la realitat amb seductores ofertes. Promeses salvífiques i pretensions de superioritat hegemònica d'una religió o veritat sobre les altres han quedat obsoletes. Cap camí espiritual comunitari pot defugir una revisió autocrítica de defectes o vicis afegits que l'allunyen del seu missatge original. I de fet, per a un futur més pròsper, hauríem d'aprendre dels errors i rectificar.
Cal defensar els drets humans i totes les iniciatives solidàries de respecte mutu i promoció d'aquests valors. Cal contextualitzar, doncs, amb coneixement i reconeixement, tenir una escolta dialogal intel·ligent i fer ús de la nostra habilitat natural d'enraonar. Altrament dit, llaurar fondo des de l'alteritat i la reflexió per assolir amb coherència i profit la nostra diversitat. Propiciar la justícia i la pau és també un exercici de consell mutu i consulta popular. Cap veu no hauria de quedar exclosa d'aquesta voluntat i acció col·lectiva, i la perspectiva religiosa ha de ser realment humanista i humanitzadora. Tota tradició espiritual conté aquests principis en la seva rel: la protecció del feble en l'assistència i reclam de les seves necessitats bàsiques, la lluita pel seu benestar... Tota persona ha de tocar de peus a terra per anar més enllà de si mateixa; per avançar cal transcendir, i no es pot anar gaire lluny sense un autèntic compromís. És així, amb un esperit valent i conciliador, com a l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir), des d'un eix matricial a Catalunya, amb vocació universal, superant les fronteres mentals i geogràfiques, construïm teixit social fent cultura i fent història. Treballem dins del marc específic de la laïcitat catalana, conscients del repte d'aquest segle XXI, molt determinat per la nostra responsabilitat i capacitat de resposta a partir d'una pluralitat global que ens constitueix com a membres d'una mateixa família humana. Per això cal assolir aquesta experiència vital amb les visions de totes i tots, d'un món que batega i brolla d'una revifada transformadora.

26/10/09 02:00 - Yaratullah Monturiol (*)

(*) Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós-FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/91302.html

Educar o aprendre

La Unesco i la Unió Europea, després de debats i reflexions sobre la societat del coneixement i documents com Aprendre a ser (1972), d'Edgar Faure, i Educació: hi ha un tresor amagat a dins (1996), de Jacques Delors, han optat per l'expressió «aprendre al llarg de la vida».
Tot i que educació i aprenentatge van molt lligats, no és el mateix educació permanent que aprenentatge al llarg de la vida. La paraula permanent estressa. Permanent, ininterrompudament, sense respir. En canvi, aprendre al llarg de la vida és més relaxant: ara decideixo aprendre, ara descanso, ara hi torno. Puc aprendre parlant amb una altra persona, escoltant la ràdio, mirant la televisió, fent un curs per millorar el meu ofici o pel plaer d'aprendre. Puc aprendre en una biblioteca, en un museu, al cinema o al teatre, assistint a una conferència, participant en una taula rodona... Puc aprendre dels errors i dels encerts, de l'observació i de la reflexió.
El 1976, a la Conferència de Nairobi, la Unesco definia l'educació d'adults com la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, ja sigui que es perllonguin o que es reemplacin en forma d'aprenentatge professional; processos gràcies als quals les persones considerades com a adults per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o hi donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent. Aquesta definició acceptada per tots els membres de la Unesco demostra que tots els departaments governamentals, entitats d'iniciativa social i agents socials, tenen responsabilitat en l'aprenentatge al llarg de la vida. Però qui ha de coordinar tots aquests recursos per poder oferir el millor programa? Els ajuntaments haurien de ser els responsables de la gestió del programa d'aprenentatge al llarg de la vida. Els ajuntaments poden oferir un pla d'ofertes educatives, formatives i culturals que respongui a les necessitats dels vilatans, de manera que tothom aprengui, al llarg de la vida, allò que necessita o que sempre havia desitjat aprendre. Les associacions Unesco col·laboren també a fer realitat aquesta necessitat.
12/10/09 02:00 -
rosa mª falgàs
Amics de la Unesco de Girona - FCACU

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/86269.html

Treballem per la llengua

L'Associació Unesco El Masnou va néixer l'1 de desembre del 2007 i des d'aquell moment ha tingut molt clar l'important paper de la llengua com l'eix que facilita la relació entre les persones siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin. És per això que des del començament, amb esforç i molta il·lusió, l'associació va enfocar les seves activitats envers l'apropament a les diferents llengües que es parlen a la vila.
Tenint en compte que el 2008 era l'Any Internacional de les Llengües (AIL) i que la Unesco ens convidava a treballar sota el lema Les llengües compten!, vam començar amb una recerca sobre la nacionalitat de les persones empadronades al Masnou i les llengües maternes de l'alumnat de la població. El resultat va ser tan sorprenent –30 llengües!–, que vam considerar interessant fer un treball amb escoles i instituts i muntar una exposició itinerant que reflectís el panorama lingüístic del Masnou. Vam elaborar un vocabulari bàsic en català que l'alumnat de primària havia de complementar en la seva llengua materna i els de secundària ho feien amb expressions curtes, també en la seva llengua materna. Això va ser la base de l'exposició Les paraules fan les llengües.
En col·laboració amb la biblioteca Joan Coromines vam organitzar l'activitat Contes en llengua materna, en la qual adults de diferents orígens explicaven contes en la seva llengua. Es van poder escoltar contes en gallec, turc, japonès, polonès, txec, rus, alemany, anglès, àrab i italià. La iniciativa va tenir una acollida excel·lent tant dels nens com de les famílies.
I un cicle de conferències amb el tema Any Internacional de les Llengües, quina diversitat lingüística defensem? ens va permetre escoltar veus tan autoritzades com les de Joan Argenter, Artur Noguerol, Andreu Bosch i Malang Sambou. Vam conèixer la tasca que es fa des de Catalunya per la llengua catalana i per ajudar a valorar la diversitat lingüística, i ens vam apropar a la realitat lingüística de Sardenya i del Senegal.
Una vegada ha passat l'AIL el repte és ser capaços de continuar treballant en i per la llengua, un patrimoni fràgil, però molt valuós. L'entusiasme inicial és més viu que mai i en el nostre particular calendari celebrem el 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, i el 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Sabent, però, que la tasca més important és la que fem dia a dia.
(*) Associació Unesco El Masnou-FCACU 28/09/09 02:00 - amparo vàzquez (*)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/81104.html

La socialització del coneixement

Des de la xarxa civil Unesco intentem apropar el coneixement a la societat, és a dir, socialitzar la ciència, la cultura i l'educació amb estratègies diverses. Avui, 25 anys després de la creació de la Fcacu, em plau oferir unes pinzellades de la via que ha seguit Contrapunt, l'associació Unesco de la Garriga, des de la seva creació l'any 1986, quan un grup de persones vam impulsar l'entitat: calia una entitat innovadora que dinamitzés la vida cultural del poble i que aportés una visió garriguenca als grans debats culturals, polítics i científics que vivia el país, tot defugint el localisme.
En aquesta línia, quinze anys més tard vam impulsar la Fundació Universitària Martí l'Humà, una institució que fa el paper d'universitat de proximitat amb una part de la seva oferta formativa «a la carta». Avui, prop de sis mil alumnes han passat per les nostres aules i hem apropat el coneixement a col·lectius que fins ara n'estaven al marge, com ara la població nouvinguda. La gent gran, que al seu dia no va tenir l'opció de tenir una formació universitària, ara en gaudeix, a través de l'Aula Oberta i l'Aula d'Universitat a l'Abast. Hem format més de 200 persones més grans de 25 anys per entrar a la universitat, reciclem cada any 350 professors no universitaris i ajudem 300 empreses a resoldre els seus problemes des de la perspectiva de la responsabilitat social.
Avui, la FUMH és una realitat amb dues seus a la Garriga, i amb oferta formativa en deu municipis més. Som un centre pilot de suport a la innovació vinculat a la UAB, que és la nostra universitat de referència, però també col·laborem estretament amb la Universitat de Vic i, puntualment, amb la de Girona. Som la seu de la càtedra Jean Monnet de Dret Constitucional Europeu, on es fa recerca i docència i des d'on participem en estudis de tercer cicle amb quinze universitats europees.
La Comissió Europea ens ha atorgat recentment l'execució del projecte Mou-te per Europa, únic per a tot l'Estat, que ha estat implementat amb la col·laboració impagable de la xarxa catalana d'associacions i clubs Unesco. I mirem el futur amb entusiasme, perquè el motor que ens mou no és cap altre que dur a la pràctica els ideals de la Unesco per aconseguir una societat més justa, culta i solidària, i contribuir, d'aquesta manera, a «construir en la ment de les persones els baluards de la pau».
(*) Contrapunt - Associació Unesco de la Garriga, FCACU

14/09/09 Santiago cucurella (*)
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/79295.html

Interculturalitat i mediació en el treball Socioeducatiu.

Curs:
INTERCULTURALITAT
Interculturalitat i mediació en el treball Socioeducatiu. Aprofundiment -2
Estructura
Dates: 7, 14,21, 28 de Novembre i 12 de desembre 2009. (dissabtes)
Horari: de 10:30 a 13:30 hores ( 3 hores).
Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Professorat: Kira Bermúdez (Pedagoga social i experta en mediació intercultural, coordinadora de l'equip de mediadors/es d'ACISI) , Elisabeth Uribe, (Historiadora i pedagoga. Coordinadora en Formació i Gènere de la Fundació Desenvolupament Comunitari)
ORGANITZA: ICE - URV
COL.LABORA: Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa . Associació ACISI. Biblioteca Marcel·li Domingo de Tortosa
Descripció
En aquesta activitat es pretén generar un espai de diàleg i treball sobre la comunicació i la relació intercultural a l'escola.A partir de la gestió dinàmica participativa, pràctica i vivencial, de confidencialitat i co-construcció se cercaran estratègies i alternatives creatives per respondre a les necessitats actuals dels/les professional.
Metodologia
Mitjançant exercicis, jocs de rol, recreació de situacions de conflicte, diàleg i reflexió conjunta es treballaran les propostes plantejades pels i les participants i per la formadora.